Les ciutats són immenses
on heu provat d'escriure,
on munteu fira a les paraules
i el pensament us hi vagareja.
Les planes són immenses
on heu gosat escriure,
on feu ganyotes inaudibles
des d'aquells núvols incolors
i uns horitzons posats en fila.
Les hores són immenses
on heu volgut escriure,
on burxeu els mots, que us pessiguen,
que us esparveren i us exalten,
que us atrauen amb dolces músiques
i amb fineses que us esquitxen.
Són immenses les terres
que heu creuat en escriure,
cap a nords d'oblidats paisatges,
cap a punts cardinals que us bressen,
d'una brúixola condormida.
Cada cop que torneu a escriure
els mots us n'amaguen la clau,
d'aquelles muses que us estranyen
en el seu altíssim palau:
i us fan pujar a sa Muntanya!
Tabul Bosh
