Perduda la raó, que ens fa migranya,
i absents els déus del nostre espai de cel,
les preguntes que ens fem són fils d'aranya,
ens emboliquen el seny en un cabdell.
El gotim que es desprén d'un bell estel,
els destins d'aquests dies malaurats
són una llum desfeta, un pecat?
Qui més ens enganya?, diu el pensament.
Som uns nàufrags, eternament perduts.
I tenim un bòtil, hàbitat d'aranyes
que teixeixen missatges abatuts.
Declinem somnis en vides remotes.
Addictes a signes de regnes absurds,
som uns nàufrags en una illa ignota.
Tabul Bosh
