Aquest temps de pleonasmes, replets
de platós i cineastes, de plàtans
espellats i de fantasmes, de plets
generals a dins d'un plasma, m'aplata.
Dir el mateix cent mil vegades, apetir
la venjança sense traves, encendre's
com foguera i atiar-la, repetir
la querella, no obligar-se a entendre's.
Aquest temps d'exagerades nocions,
i de nocives consignes, de ràbia
continguda dins les cases, de furor,
aquest temps d'injustícia i de presons,
que conspira amb tots nosaltres
em fereix amb trets de sal, aquest temps m'aplata.
Tabul Bosh
