M'atemoreix tanta atenció a l'atac
tantes dreceres cap a la infàmia,
ataquinats dins un tren desbocat,
ataüllant foscors i desgràcies.
Em té aterrit aquest vell obsedit,
aquell màntic que prediu el desastre,
aquell sapastre que sempre és més ric,
aquest ministre que sempre ens enganya.
L'hora foscant ja no és a les nits,
ara tothora el sol se m'amaga,
temo que el món acabi rendit
i perdi a la fi aquesta batalla;
qui juga amb foc en un polvorí
segur que acaba saltant pels aires.
Tabul Bosh
