dilluns, 4 d’octubre del 2021

Viure



Viure  els dies, 

amb les ales 

de l' ocell,

pels camins

plens de brossa,

pels mars

coral·lins, 

lliscar com els dofins.

Viure.

Renéixer tothora.




Tabul Bosh




a
Etiquetes de comentaris:

EDIFICI

    En néixer vas ocupar aquell solar on edificar-te.  I el vas anar aplanant a cops de mitges mentides i d’algunes veritats, no ben bé de...

  • Lectonauta
    He conegut mots enfeinats en empreses fabricants de metàfores en països remots.   Rimaven sense por per la dreta i l'esquerr...
  • Terra enamorada
    Ixen les paraules de la terra febrosa per on camines, com un eco de mirades, com una transparència de pètals, foses entre silencis de ...
  • Els moixos i jo
    Des de ben petit, jo volia ser escriptor. Al pati de ca meua hi vaig ensinistrar un moix perquè  em fes de lector. Però el felí tenia moltes...