Veia les imatges en un núvol blanc
com una corrua plena de sentits;
les hores viscudes, descomptat el mal,
eren pròlegs de llibres de gaudi i delit.
Tanmateix, avui m'han dit
que som un llibre avortat,
una obra prohibida.
I no m'hi veureu, al vostre costat;
no xuclaré vida ni tindré cap casa
no sabré dels llavis d'una jove amiga
ni creuaré ponts cap a altres ribes.
Era només una remor dins de la tempesta,
m'han comunicat:
una llum apagada.
No coneixeré
ni pares, ni vila, ni casa, ni amics;
no res,
només una espurna
seré en en la nit.
Tàbul Bosh
