La vida m'envisca.
Tots els líquids em videgen:
la sang, la saliva,
la gotera i l'esperma.
La vida m'estila.
El somni, els dies,
la veritat i la mentida:
ella me'ls limita.
La vida m'empina,
m'embranca,
m'escalfa,
em sembra,
em sega,
em navega,
em cavalca,
barca i genet,
dins una mar infinita,
cavall sense brida.
La vida em dina,
em dóna una pruna,
em toca la duna,
la vida
em toca la lluna,
em tinta la plana
amb signes i amb hores,
la vida m'encima
amb dolços desitjos,
el brancam dels dies.
La vida em desdejuna.
em sopa, em berena,
em suca, em cou,
la vida em braseja
i m'escalda
i em crema
com un paper
d'estrassa,
com una torxa
en la cova
més fonda,
com una llàntia
en la cel·la
més fosca.
La vida m'estiueja,
la vida m'hiverna.
La vida em fulleja,
em fa florir l'arbre
cada primavera,
em fa córrer
la torrentera,
em fa piular l'ocell
dalt la brancada,
em fa suar la pell,
em fa xiular
l'ànima,
me l'unta
de mel,
me l'arrebossa
de vents,
me la cou
a foc lent,
me la pela
amb les ungles,
me la infla
com un globus
que puja fins al cel,
me l'explota
a la cara:
paaam!
La vida em mata,
la vida em tortura,
o em tortura i em mata,
una cosa i una altra,
la vida em dura
i també se m'acaba
la vida és u,
la vida és dos,
la vida és tres,
la vida és u, més dos, més tres,
la vida és quatre,
és un quatre per quatre,
és un dos per tres,
és un tres i no res,
la vida em suma i em resta,
la vida em fa l'arrel quadrada,
em formula i m'aïlla,
la vida és pura,
la vida sura,
la vida cura
la vida és cara,
la vida és pera,
la vida espera,
la vida escura.
La vida em guareix les ferides,
em trasbalsa els dies,
em fa la viu-viu; per ella sóc un.
La vida és l'home que sóc,
una súcube inoculatriu
que el morir m'inocula.
Tabul Bosh
