Des d’ara, ja puc dir què hi trobareu
en aquests poemes.
No hi ha camins, no hi ha dreceres.
No hi ha gaudis fugissers,
no hi ha plaers punyents,
ni mentides vertaderes.
Els mots, ja se sap, són interpretables.
Poden dir ase, o poden dir bèstia.
Us faran més savis,
o, potser, més detestables.
Els mots no són res,
els mots no són ningú.
Tanmateix, ho són tot, i són ben vostres.
Són innocents, són culpables.
Sou vosaltres, les paraules.
Tabul Bosh
