Nota preliminar

Des d’ara, ja puc dir què hi trobareu

en aquests poemes.

No hi ha camins, no hi ha dreceres.

No hi ha gaudis fugissers,

no hi ha plaers punyents,

ni mentides vertaderes.

Els mots, ja se sap, són interpretables.

Poden dir ase, o poden dir bèstia.

Us faran més savis,

o, potser, més detestables.

Els mots no són res,

els mots no són ningú.

Tanmateix, ho són tot, i són ben vostres.

Són innocents, són culpables.

Sou vosaltres, les paraules.

Tabul Bosh

Sonet afòtic

Escopiràs la fòbia que t'agrisa els sentits,

escanyaràs la llum que t'afua la vida.

El pou d'aigua cremant que t'inflama la ferida

té corall d'un mar llosc que bifurca camins.

Desparaula't! Que l'eco cridi antics viatges

lluny de l'udol voraç del llop i la boirada.

Desparaula't i, amb sang, allunya't de la urpada

feréstega del bosc que et reté com a ostatge.

Muda't els mots per llamps, crema't signes adversos!

Desparaula't de proses, desparaula't de versos!

Que retroni la lira dalt un cel de cristall!

Contra el vent que revifa les cendres del fogall

crida: fes al silenci un sonet d'homenatge.

Desparaula't! O forja't amb foc d'un nou miratge!

Tàbul Bosh