BALANÇ
Estic remugant les preguntes;
fer moure els mots és carregós,
barrino innumerables qüestions
en l'acer de tants assumptes!
Pel marbre llustrat dono voltes
del temple clos del meu cap,
en la fe on estic abnegat
reso oracions que no tenen solta.
És com obrir moltes ostres,
a contra-rellotge, tic-tac!
Posar-los un nom és complicat,
és consagrar manta hòsties!
La teua, la meua, la nostra:
la vida dins els mots, hi rau.
Alguns, la tanquen amb clau,
d’altres, covards, no la mostren.
Les paraules són una nau
on el temps guarda els seus mobles;
dels moments passats, decoracions dissoltes,
vacants estances, dels que vindran.
Tabul Bosh
