Perdut, sí, de sobte perdut.
La raó em fa migranya
i els déus m'enfilen destins.
Qui més m'enganya?
Quan més perdut, més endins.
Som un nàufrag
I tenc un bòtil
on hi deix mos papers
amb missatges subtils
Però, cada cop més perdut,
vigil l'horitzó -la calba dels déus
que, inflada de somnis,
em confon I m'enganya.
Cada cop més absent
d'aquell món tan absurd,
cada cop més batut
pels gecos que em foten
l'onatge salvatge,
el vent, i els monstres malèfics
que envolten la platja.
Perdut, de sobte perdut,
pel naufragi engolit.
Només em queda el missatge
que escric, sense fi,
dins aquest bòtil.
Tabul bosh
