No et
capfiquis per res.
Desperta't,
cada albada,
i
deixa't anar, aigua, dins la sínia,
empesa
per la mula
de la
constància.
No et
capfiquis per res.
Que
cremi, dins el Cercle
la
vela del teu ésser,
que
lluirà, eterna,
quan
la mort et tingui ànsia.
No et
capfiquis per res.
Tingues
el cos i l'ànima
com
dos amants inseparables;
sigues
filòsof i fuster,
arquitecte
de tu mateix,
constructor
del teu temps,
habitació
assolellada
del
teu pensament.
No et
capfiquis per res.
Escriu,
i viu.
No
n'hi ha prou, de ser poeta:
primer
la vida, després, l'arada.
