Badaràs la porta, i xiularàs
cançons de pluja amb ritme de jazz;
el vent les escamparà
dalt les teulades ennuvolades.
Seràs un metge que no guareix,
un poetastre excomunicat,
toix fumeral, el crit de les ventades.
Badaràs la porta, i xiularàs
cançons de pluja amb ritme de jazz.
En el teu cor, una línia banal
separarà malesa de bondat,
com un sortilegi.
Esbotzaràs mots pel tub anal.
Badaràs la porta, i xiularàs
cançons de pluja amb ritme de jazz.
Golut, et xuclaràs tots els dits
havent enganxat les baules de mil paraules.
Les més maules pernoctaran al teu llit
mentre cau la pluja tota la nit,
amb ritmes de jazz.
Interrogaràs hores sense sentit
com la serp enroscada al tronc de l'arbre.
Badaràs la porta, i xiularàs
cançons de pluja amb ritme de jazz.
I cap déu, ni de cel ni de liceu
te n’expulsarà, d'aquest paradís.
Tabul Bosh
