FELIÇ
Estic
content quan enforn metàfores,
hipèrbatons
de sal o símils de sucre.
Ric,
quan past polisíndetons o cocs al·legòrics
d'imatges
que s'estoven, com esponges de la mar.
Estic
orgullós, quan invent paisatges,
i
prenc dreceres noves, entre l'aigua i la terra,
i
encenc llums de bells miratges.
Gaudesc,
quan escamp un polsim
de
versos en un roc obtús,
amb
ritme.
Ric,
quan, empesos per vents tossuts,
els
mots obren canals,
i
en neix un ferment infinit.
I
quan veig sortir, entre gemecs de sirenes,
el
poema, desvergonyit, tossut,
bressolat
per algues simbòliques
i
crustacis divins,
llavors
som, més que mai, feliç!
Gilbert Blai de Vhull
