PROFECIA
Seràs un poeta de cul de bòtil,
seràs la branca d'un arbre assecat,
la
rosella sense terra ni blat,
el
rostoll que la ventada s'emporta.
Seràs l'indret que no surt en cap mapa,
seràs el dofí en un mar oblidat,
el
cavall orfe de born, establat,
la
campana sens batall, emmudida.
No
sortiràs en cap guia, en cap història,
no et farà, tinta, rima ni memòria,
l'estrassa
serà el paper de ta vida,
de
cartró, la corona del teu regne;
seran els teus versos baf en el vidre
d'un finestral tancat: és profecia!
Tabul
Bosh
