Sinònims

La superfície de la Transparència
Llueix en la pell i en la gatzoneta
Somriures de finestra nua i neta
I línies fines de pura vidència.

Natura nostra

Natura nostra que vingueres del cel,

inspira'ns sempre la bellesa de l'art

la llum procura'ns per al cos i la ment

i omple'ns els buits amb la teva vivesa.

Sigues, Natura, per ventura o atzar

la nostra roda i del món que ens acull,

les teves portes que no ens deixin al ras

d'amples espais i de temps de paüra.

Fes que els planetes per sempre ens abracin,

deserts i platges converteix en estrelles,

com a persones dóna'ns fe i saviesa.

La pau procura en el son dels abismes,

i de la carn fes-ne carn, sens sofismes,

però nodrida d'amor, lliure! Amèn!

Tabul Bosh

Temptació

Hi ha brins en la pomera

brins que em fan salivera 

i m'acceleren el cor.

Com Pandora mil·lenària

sóc l'Eva humanitària

temptejant tots els humans.

No udolo i sóc divina;

 et defujo, Adam, sóc esquiva

inútilment... sempre vols marro.

Sonet incomplet

SONET INCOMPLET

El que ets avui demà ja no t'espera,

 un full en blanc, que encara no has escrit.

El temps marceix el ramell que avui regues

i et lleva el naip de la torre amb un dit.

Balla l'avui, mentre en soni l'orquestra,
 demà emmudirà sense cap remei.

Segueix el pas de les hores sonores,

fes parlar el mut, inventa't algun déu.

Fes callar el silenci, crea paraules;

oblida't de qui ets, sigues el tot;

viu l'ara, i fuig del temps que t'apressa!

Versòfag

     

         No escric amb paraules, 

sinó amb trinxeres.

 No m'amag de revolucions, 

sinó de les granades incendiàries 

de les busques del rellotge.

 No em furg el nas 

mentre pens en titis, 

sinó per crear una filosofia-religió 

d'alliberament nasal. 

No faig sexe a l'engròs, 

sinó al detall. 

No crec ser un poeta, 

sinó un versòfag: 

amb la vida penjant, 

no d'una metàfora, 

sinó d'una empresa desnonada.

 No somii a volar, sinó a fer tombarelles

 sobre el dit, sobre el nas, enmig 

del pit de la caixera del supermercat 

-i no de cap banquer folrat 

ni de cap recaptador d'hisenda. 

No som partidari del sí, sinó del si també. 

Escric, en fulls caducs, antics renecs de pedra.

L’home és xil·la i la dona, fufa

      

              L’home és xil·la i la dona, fufa.

Ve el diable i bufa. 

(Anònim menorquí)

Quan acaba la partida el peó i el rei 

van a parar a la mateixa caixa.

(  ?  )

El llapis dóna voltes 

entre les mans no resoltes,

viu immers dins de les pàgines

d’històries sense paraules,

es precipita en abismes

de silencis i mentides.

Talat, el temps d’ell rebrota

i és llavor de l’ignorat,

és llum que no enlluerna,

és fosca que sembla clara,

és aigua que no sadolla

i doll de font amagada.

Antoni Taltavull

Puix te m’has lliurat, Ada, 

el meu llapis plaent un llibre 

de carícies perfà en la teva 

pell enamorada, on l’escriuré 

tot fent-te un nou model 

de fembra, meua com mai, 

bessona del meu jo 

que et remembra: 

allí seràs la fada saciada de nit, 

amazona dels cors 

moguts pel Fat Desig.

Antoni Taltavull

“Seguim sense fer res mentre esperem l’aturada total, el col·lapse que ens deixarà a mercè de la inclemència més sagnant i depredadora. Cada dia són més, i més cruels, els corbs  que ens mengen el fetge, cada cop és més pesant la pedra que arrosseguem, coster amunt. Vivim embarcats en un vaixell a la deriva, castigats pels déus de l’austeritat, del deute i del dubte. Morim, lentament, en la passivitat que desdibuixa el present i en la necessitat que emboira el demà." 

       (Escrit apocal·líptic sota la lluna plena de novembre)

Avui no tenia ganes d’escriure, o no m’he pogut posar el vel de la inspiració, o no he picat l’ham de cap paraula que em fes rajar frases lluentes -més o menys fetes-, oracions capaces -més o menys audaces. 

Avui, les muses m’han fet el salt, m’han girat l’esquena, m’han fet, en va, suar tinta; m’han fet la guitza, ai las! “Que sigui la darrera vegada”, m’han dit, “que ens copies la llibreta! 

Au, fins demà! -Si som vius.

«La naturalesa no és natural»

    Francis Dagognet (francès, nascut el 1924) Metge de formació, pensador polifacètic: de la imatge i el nombre en informàtica, del paper de les deixalles o de l'objecte en l'art contemporani, dels trasplantaments o la nacionalització dels cadàvers, dels límits de l'enginyeria genètica i el dret de els homosexuals a l'adopció de nens, de la possibilitat de repensar la Nació com home d'esquerres.

«La naturalesa no és natural»

     Tractarem de justificar la nostra oposició a la natura: oblidem amb massa facilitat que ella mateixa, en les seves manifestacions més típiques -el camp, el bosc, el camí, etcètera- és el resultat d'una conquesta de l'home i d'una pacient tasca. No podem escriure més que una història del camp. Qui contempla la seva harmonia n'observa la finalitat o l'aspecte extern, menyspreant els mitjans, la maquinària subjacent. Ha calgut, durant generacions, desbrossar, plantar, talar, podar, alinear: els vegetals i els animals, al seu torn, posen a la vista opcions i operacions. En resum, la naturalesa no és natural. 

     A aquesta pretesa realitat en si -nascuda de l'art [per tant, obra de la humanitat] -, que sobrepassaria l'home, el precediria i fins i tot l'inspiraria, i que ell hauria, en conseqüència, de preservar i de respectar, li reconeixem almenys una característica important: ella s'ofereix a les nostres elaboracions. Constitueix una mena de material plàstic que permet i demana transformacions; en suma, la naturalesa convida, no a la conservació, sinó a l'artificialitat. No demanda sinó ser manipulada, manejada, reglada.

El domini del vivent, La Maitrise du vivant, Hachette, 1988