divendres, 6 de novembre del 2015

Versòfag




     


         No escric amb paraules, 
sinó amb trinxeres.
 No m'amag de revolucions, 
sinó de les granades incendiàries 
de les busques del rellotge.
 No em furg el nas 
mentre pens en titis, 
sinó per crear una filosofia-religió 
d'alliberament nasal. 
No faig sexe a l'engròs, 
sinó al detall. 
No crec ser un poeta, 
sinó un versòfag: 
amb la vida penjant, 
no d'una metàfora, 
sinó d'una empresa desnonada.
 No somii a volar, sinó a fer tombarelles
 sobre el dit, sobre el nas, enmig 
del pit de la caixera del supermercat 
-i no de cap banquer folrat 
ni de cap recaptador d'hisenda. 
No som partidari del sí, sinó del si també. 
Escric, en fulls caducs, antics renecs de pedra.






Hores

  Hores     Hi ha hores que   són com els trens, que travessen unes terres ermes, que s’endinsen en boscos carregats de   paraul...