L’home és xil·la i la dona, fufa.
Ve el diable i bufa.
(Anònim menorquí)
Quan acaba la partida el peó i el rei
van a parar a la mateixa caixa.
( ? )
El llapis dóna voltes
entre les mans no resoltes,
viu immers dins de les pàgines
d’històries sense paraules,
es precipita en abismes
de silencis i mentides.
Talat, el temps d’ell rebrota
i és llavor de l’ignorat,
és llum que no enlluerna,
és fosca que sembla clara,
és aigua que no sadolla
i doll de font amagada.
Antoni Taltavull
Puix te m’has lliurat, Ada,
el meu llapis plaent un llibre
de carícies perfà en la teva
pell enamorada, on l’escriuré
tot fent-te un nou model
de fembra, meua com mai,
bessona del meu jo
que et remembra:
allí seràs la fada saciada de nit,
amazona dels cors
moguts pel Fat Desig.
Antoni Taltavull
“Seguim sense fer res mentre esperem l’aturada total, el col·lapse que ens deixarà a mercè de la inclemència més sagnant i depredadora. Cada dia són més, i més cruels, els corbs que ens mengen el fetge, cada cop és més pesant la pedra que arrosseguem, coster amunt. Vivim embarcats en un vaixell a la deriva, castigats pels déus de l’austeritat, del deute i del dubte. Morim, lentament, en la passivitat que desdibuixa el present i en la necessitat que emboira el demà."
(Escrit apocal·líptic sota la lluna plena de novembre)
Avui no tenia ganes d’escriure, o no m’he pogut posar el vel de la inspiració, o no he picat l’ham de cap paraula que em fes rajar frases lluentes -més o menys fetes-, oracions capaces -més o menys audaces.
Avui, les muses m’han fet el salt, m’han girat l’esquena, m’han fet, en va, suar tinta; m’han fet la guitza, ai las! “Que sigui la darrera vegada”, m’han dit, “que ens copies la llibreta!
Au, fins demà! -Si som vius.
