Quan amanyag el teu cos nu
t'hi dibuix dreceres secretes.
I amb els arcs dels meus ulls t'hi clav
mirades que són com estrelles!
Antoni Taltavull
dissabte, 8 d’octubre del 2016
divendres, 7 d’octubre del 2016
El vici de viure
Per viure, ningú no m'ha de convèncer.
Acataré les raons que em doneu
i tot argument em semblarà bo.
Em sé arrossegat per una riuada
i, tanmateix, em trec llustre, encara,
a les sabates i al cuir del desig.
Com si acabessin de ser imaginades
per un déu d'esplèndida voluntat
admiro les dones, obstinadament.
Duc, ficades a l'ull, un feix de busques
-fets i tendències d'aquest món absurd-
que em molesten, em punxen, em dessagnen.
La floridura té molta audiència:
furgar la ferida, rematar el mort,
disfressar el tòpic, plomar la decència.
El temps es compra en caixers automàtics,
un temps veloç, com un depredador;
un temps fatu, com una flamarada.
Tot són novetats, tot és tan efímer
que les ones es mengen el sorral,
que la imatge devora el dibuixant.
I una guerra ja no és cap notícia,
ans una crònica, un suplement:
l'enquadrament d’un cercle viciós
de la condició humana.
Antoni Taltavull
dijous, 29 de setembre del 2016
Dies
"Cada
dia és el dia que és" (F. Pessoa)
El
vers d'avui a l'estrofa de demà
ja
no hi rimarà: no serà poesia.
I
tu, què faràs, home inacabat
amb
un temps eixorc que et traurà una vida?
Qui
guanyarà, altre cop, el combat,
la
fosca o la llum, prosa o poesia?
Així
tots els jorns us haureu d'estar,
barallant-vos,
inclements, vinga i vinga!
Perquè
el temps corre a fer versos nous,
encara
que no rimin, ni una mica.
Mai
no acabes un dia, ni el poema que vols!
dilluns, 26 de setembre del 2016
Oh vida!
En sos camins vaig saber aquella olor
de les falgueres en beure a la font,
vaig sentir el cant de la merla quan nia
i de la vespa, quan d'amor moria.
En els seus rius de sal i de dolçor,
vaig navegar entre fullatges i flors,
hi vaig escriure versos sense mida,
que en clamaven l'etern desig, oh vida!
.jpg)
La casa d'un poeta
Que la Poesia té molts portals.
Que n'hem passats molts,
potser d'esquitllentes,
i que en som ostatges o convidats,
dels seus versos malvats
de mirada lluenta.
La casa d'un poeta,
en lloc de teulada,
és feta de llunys.
És una casa petita
però té una esfera completa.
Escrits a l'escalf d'una llum incerta
els mots tenen una vida secreta!
Orgasme
Us unteu amb la seva pell d'oli i d'espècia,
les emmotlleu amb els dits, les fenyeu, com un pa.
Si us presenten la plata de llurs pits
de fruites estiuenques, embogiu
i penetreu i travesseu les pluges i els camins
enfangats del desig que us alimenta.
I remugueu, feliços, el llarg banquet.
Rugiu al laberint, busqueu l'alquímia
de l'esperma i la foguerada.
I se us empassen, a glopades,
i us dissoleu en una seva pell
que és una terra en flames!
i penetreu i travesseu les pluges i els camins
Subscriure's a:
Missatges (Atom)