Els dies

Ahir, una mà,

demà, quatre dits.

Ahir, un manat,

demà, un pessic.

Fa temps, una mar,

molt prest, un gotellim.

Tot s'ho empassen els dies:

darrere el dolor, ve el delit,

al record l'encalça l'oblit,

a la pluja, la sequera,

a la ventada tenebrosa,

l'ínfim brunzir d'un insecte

entre l'onejar de l'espiga.

Ahir no és avui

i demà serà tot nou.

De la mà vindran,

de la mà se n'aniran,

i tot s'ho empassaran -rondaires revenits-

els dies.

Toni Taltavull

Unha i Unh

Unha i Unh

La primavera ja fila

son teixit d'herbes i flors;

Unha i Unh ja fan barrila,

festegen enmig del bosc.

Dolça fruita, fresca i bona,

Unha treu del seu cistell;

aquell ocell, mentre vola,

ja la guaita, també ell.

I Unh en fa un tastet,

d'aquella oculta dolçor,

amb sos llavis jovenívols.

Amb els cors en salivera,

entre pessics i carícies,
celebren, Unah i Unh, la primavera!

RÈQUIEM

Hem  perdut quatre mots d'un bell poema,

dos-cents mots hem perdut d'una novel·la.

Quan passaven per un pont,

i tenien una rima,

quan travessaven un mar;

i buscaven una vida.

Hem perdut tota una estrofa,

 la foscúria s'ha engolit

aquell full tan ple d'històries.

Quan passaven per un pont

i tenien una rima,

quan travessaven un mar

i buscaven una vida.

Fins quan, aquesta ignomínia...?

Antoni Taltavull

ENCÀRREC

Ja quan passis per davant aquella botiga

compra'm un vers per aquesta primavera,

que tingui mots vius, que m'abrigui de la pluja

i de la fresca, i que em faci companyia

en els moments de mala lluna.

Si pot ser, que sigui reversible, que rimi

amb els misteris de la vida,

amb les quimeres, amb els referèndums;

o, simplement, sense filar tan prim,

amb els petits moments de cada dia.

Compra'm també un xic de lleugeresa

i, si els queden respostes, compra'n les millors;

d'aquelles cultivades en antics proverbis,

d'aquelles nascudes de llavors de raó;

i que siguin fresques, no vulguis gat per llebre!

I no t'oblidis de demanar un impossible,

que sigui ben gran, que ens duri una vida;

nosaltres ja en farem bocins, vers i possibles.

Que et facin una nota: voldria saber

que no t'hauràs deixat res de la meva llista!



AntoniTaltavull

Correspondències

Tovalloles humides fan un munt

de colors i d'olors, com una vida,

manyoc de lluites i hores rentades,

de sabons que s'han perdut, de xampús

equivocats, de cremes esbravades.

El plasma negre del televisor

és un somni apagat, sang coagulada;

la palmera mig morta del balcó

és l'agonia d'un infant dins una barca.

Uns manobres criden tot el matí,

excaven i escriuen l'índex d'una casa.




AntoniTaltavull

LA TRIA

Pedra, digues, ets home o ets dona?

Silenci.

Arbre, a qui estimes, al tronc

o a la branca?

Ventada.

I tu, persona, per qui moriries?

per l'estimat?

per l'estimada?

Jo, per ningú;

la vida, i res més, em farà la tria!

Antoni Taltavull