Cavall sense brida,
el riu desbocat;
aigües que han passat
del cel a la terra:
un mirall que les estrelles han trencat.
diumenge, 19 d’agost del 2018
dissabte, 18 d’agost del 2018
Tannka 7
Aquest blanc que s'expandeix
sobre el verd incessant
i les tórtora que canta
amagada en el brancatge,
què em voldran?
divendres, 17 d’agost del 2018
Tannka 6
Han somniat les muntanyes
que anit et vaig fer l'amor?
Les arrels dels arbres
van sentir el desig,
el tremp, l'esclat?
dijous, 16 d’agost del 2018
Tannka 5
Temerós, un aire
mou la mosquitera grisa
del llit còsmic
on dormen les altes muntanyes;
i ve un nou dia.
dimecres, 15 d’agost del 2018
Tannka 3
Miralls entelats;
l'alè d'un cel gris
inquieta el son
del calorós estiu, que somnia
un hivern incendiat.
dilluns, 13 d’agost del 2018
Tannka 2
Baten les ales
en el mirall verd
dels arbres que es pentinen;
en l'aire onegen
els somnis de veles i viatges.
dilluns, 30 de juliol del 2018
La meva cua excitada
Vaig notar una escalfor molt agradable, una olor estranya, una son que m'embolcallava i, tot d'una, vaig perdre el món de vista. Fins que un sotrac em despertà bruscament.
Encara no sé com vaig anar a parar allà damunt. Hi vaig aterrar de quatre potes, la meva cua fiblà una pell suau, un xic rosada. Només sé que em bellugava, amb un ritme suau que em condormia.
El bellugueig començà a augmentar fins a fer-se frenètic; si abans el percebia pausat, amunt i avall, amunt i avall, ara el notava incontrolat, rapidíssim, amunt-avall-amunt-avall-amunt-avall! La cua em basculava a la mateixa velocitat i no podia aquietar-la; havia de fer esforços per mantenir les ventoses de les potes aferrades a aquella mena de cavall embogit.
Vaig agafar-me fort, tot desitjant que aquella galopada frenètica parés d'una vegada.
Amb els ulls fora de les òrbites, sentia uns crits espasmòdics, uns gemecs, uns esbufecs que em removien tot de dalt a baix. El meu cervell era incapaç de reconèixer aquella realitat, tota nova per a mi, perquè mai fins llavors havia experimentat una cosa semblant. I la veritat és que, no sé per què, em vaig excitar, molt. I la meva cua se'm posà tan dura que semblava de ferro colat.
Quan per fi el moviment va parar, vaig haver de córrer, vaig esmunyir-me entre llençols rebregats, natges toves i cuixes llenegadisses fins a la paret emblanquinada primer i fins la traginada després, per amagar-me darrere la primera biga que vaig trobar. El meu cor de llangardaix anava massa de pressa i vaig haver d'esperar que la cua em tornés a ser una cua, i no un tros de polla excitada.
Antoni Taltavull
Subscriure's a:
Missatges (Atom)