LOESS

 

Aquesta vida és regió estepària,

 oceà llustrat, excés d'adormida calma.

Longànime llàntia d'ombres propagades,

bellesa lucífuga, esfondrada llum d'alba:

Sediment d'un temps d'existència balba,

lentíssim transcórrer d'aquests dies.


Però també és oceà de músiques,

arxipèlag d'illes en prometatge,

lòculs d'espores salvatges,

llucs afamats de llum,

pàl·lides

fulles.

Lucícoles

flors de vida pura.





Antoni Taltavull 

Primera endevinalla santjoanera:

No cauen del cel, però ho semblaria.

Fan un viatge per tots els contorns.

A vegades fiblen, però no gaire. 

Els agrada tocar tots els botons.

Xoquen contra la pell i contra el cor.

En l’una hi deixen pols, senyal en l’altre.

Són buides, però rallen de l’amor:

dibuixen paraules enamorades.

Antoni Taltavull

Gavina

Mires de fer-te'n el punt

on el blau i aquella gerga

són seda i etern al punt:

figura és de qui cerca.

Gavina, gallarda meuca,

llampó d'un amor perdut;

gavina, llunyana verge,

flama que crema l'atzur.

Atzar en cel infal·lible,

cant d'harmonia visible,

heura de vol poderós.

Si una cosa hi ha infinita, 

deu ser enllà de la claror

que de tes ales és fita.

Antoni Taltavull

Cançó d'amor vençut

(Variació d'un sonet de Gabriel Alomar)

Jo escric al vent -palmell de l'esperança-

jo escric al mar -palmell del teu destí-

d'amor ferit, estrofes nuvolades,

d'amor vençut, estrofes de l'oblit.

Si la cançó es perd dins la boirada

del fred hivern o del plujós brogit,

davallarà amb els rius de les teulades

una tristor vessada en l'infinit.

D'aquella flor del sol enamorada

serà lluent, encara, la mirada,

com la dels ulls que vaguen pels records.

I misterioses queixes, fondejades

en l'oceà profund de les ventades,

esquivaran el repte de la mort. 

Antoni Taltavull

Res, II

Que res no et capfiqui 

-dalla esperances 

qui no recerca 

un altre port 

dins la tempesta. 

Solca amb coratge 

el llac de l'alba 

-moure la sínia, 

obrir camins 

i fer constància. 

Que res no et capfiqui: 

infla amb enginy 

totes les veles 

del teu viatge! 

Antoni Taltavull

El teu cos

Preguntes què faria amb el teu cos?

Com amb un diccionari, l'obriria

per cercar les paraules de més delit

amb delera, deliri, vici i pruïja.

Demanes què faria amb els teus pits?

Ells saben que el fogall hi buscaria

per cuinar-hi el menjar més exquisit.

I que amb el vi més dolç el tastaria.

Preguntes què faria amb el teu cos?

I ets tu qui m'ho demana, llibreria

que guardes els meus llibres preferits?

Demanes què faria amb els teus pits?

I ets tu qui m'ho demana, que ets la cuina

on es couen els àpats del meu desig?

Tàbul Bosh
Dones

Cap foradat

Rasc els versos amb les ungles,

com un ca famolenc o com un gall; 

una escorça els amaga, i prov

de treure-la amb penes i treball.

En la gemma de l'ou de les paraules

em distreu barrejar-hi tots els dits;

i a la clara, muntar-la, fer un pastís

de merenga tan gros com una taula.

Una línia banal tenc en el cap

que em separa el real de bells misteris:

ho mescl tot, amb cols i naps.

Un eclipsi em tapa la raó,

tenc el cap foradat de poesia

i foll amb muses sense protecció.

Antoni Taltavull