TEMENÇA

Sempre he temut aquest paper desert 
i aquesta blancor que de tanta part 
dels bells horitzons l’esguard em priva. 
Però, assegut i frisós 
miro més enllà dels silencis i d'aquesta fonda quietud 
i al pensament li demano no sé quina almoina o fortuna. 
I, com que sento murmuris que es dissolen 
quan els escolto penso en eternitats revingudes 
penso en les hores mortes, i la d’ara 
vivent, i el so que fa. Així en aquests 
paratges se’m nega el pensament: 
i escriure m’és dolç en aquest miratge, com Leopardi.

ESCRIURE

<<Si dormisquejo la migdiada

amb els DESITJOS guardats

en un bell oblit,

si m’espolso la son i baixo del llit

a parlar amb les grues de l’albor 

i amb els estels de l’ocàs.

<<Si pujo damunt l’onada 

de la utopia i de l’èter, vells amics.

Si m’airejo en la torbonada,

si em bato amb les mentides 

amb un verisme divertit,

si pago hores extres 

i sous convinguts

a les muses.

 

<<Si els vots  de castedat desfaig,

i em follo quimeres i àngels,

 seré un poeta maleït.>>

Però la vida té molts dies, 

o no en té gaires,

segons l'has comptat.

Molt millor és viure,

i l'ESCRIURE, et vindrà sobrat!

Ataltavull

ESTACIONS

Les hores encarrilades van sempre

a la mateixa estació, com trens

que travessen terres ermes o boscos

on no canten els ocells i els arbres

no deixen passar l'aire

hores immutables

que bateguen a cop de silencis

hores que es compten a pes mort

hores que es mouen

entre muntanyes i deserts

i mai s'aturen a fer temps.

DESADA

Uns versos m'han fugit aquesta nit

Després d'un picapunt dins un poema

El rascle he passat davall el llit

Per veure si en restava alguna empremta.

Un dels mots que he enganxat anava brut

D'haver-se rebolcat per la brutícia

I un altre que he enxampat s'ha fet el mut

Darrera una hac esmunyedissa.

I uns quants d'escadussers n'he reunit

Que vagaven pel pis sense premissa.

PARANY

He tastat les intimitats d'un pèsol

I la calç he pintat en colors vius

Amb les ungles en sang he escrit un rètol

Amb el teu nom inefable i esquiu.

He viscut en l'infern d'una butxaca

He caigut en el parany d'un desig

Que en dies laborables m'obligava

A celebrar amb el teu cos un festí.

Per culpa teva he viscut, estimada,

Dins la xarxa dels peixos, sent dofí!

FAT

Com un qui cou al forn les albergínies

I espera, frisós, que es facin delit

-Un cop les ha omplert amb cent delícies-

Jo espero d'aquests versos tal profit.

Com al nàufrag que es gronxa en una barca

Enmig de la fredor de l'oceà

Tot esperant recalar en una platja

Em passa a mi, que tot ho vull esbrinar.

I tot és esperar una cosa o altra

El profit, el delit, el nostre fat!

AntoniTaltavull

Poemes ajornats

FONAMENT

Com un qui cerca entre l'arena

fortunes ínfimes i resplendents

Entre els meus dits s'escolen hores

Que em criden àvides de pensaments.

Com un qui neda vers la platja

Contra el corrent d'aigües i vents

Fats i miratges m'arrosseguen

Enllà d'un mar fondo i lluent.

I passo el temps pensant la traça

per fer un vers amb fonament!

AntoniTaltavull

Poemes ajornats