Mirall

 

Faig poesia cinèsica

quan em llevo els matins,

amb versos i rimes pèlviques

rajo aigües i orins.

Esdevinc un poemari

quan soc davant el mirall;

veig un comte llegendari

cavalcant dalt un cavall.

Reescric, sense paraules,

poemes de Maragall!

Tabul Bosh

Estelada

 ​

A les nits miro estels,

perquè sé que ells em miren,

els faig preguntes

que mai no em responen,

critico amb paraules fútils,

les qüestions que m'exposen,

els enigmes que em plantegen,

sense senderi resolc;

i es fan l'orni si, a canvi,

els demano el solc

d'algun misteri.

Tabul Bosh

Pa amb riure

 

Les paraules se me'n riuen;

diuen que no les sé fer parlar.

Quan les poso en filera,

creuen que les vaig a afusellar,

i tanquen els ulls i s'esperen,

conformades, penedides,

que comenci a disparar.

Les paraules no m'entenen,

no em tenen presa la mida,

no saben el que vull dir

quan les fico en un poema

i els demano que m'expliquin

la vida.

Quina vida? em  requesten, 

atordides, 

la de veritat, o la de mentida?

Tabul Bosh

Ajorns

 

Quan seré mort,

no ajornaré més poemes,

no ajornaré més viatges,

no ajornaré més plaers,

ni ajornaré més dies.

Quan ja no sigui poeta,

els versos existiran sense mi,

i allò que fa la vida mereixedora

de ser viscuda,

continuarà sense que jo hi sigui.

I els dies se succeiran,

un darrere l'altre,

i els poemes,

i els viatges,

i els plaers.

Els dies continuaran

amb tot allò que, només,

us hauré deixat ajornat.

Tabul Bosh

Pensament

 

Els pensaments em ballen 

com alls dins la cassola;

al punt, li afegiran sabor i tabola

a aquesta hora del dia 

que tot just esclata;

o, cremant-se, li donaran el gust

d'una sola de sabata.

Els pensaments pendolen

a dalt d'un precipici

o fan un balanceig 

damunt de les onades;

adés i ara, ens porten 

cap a tombs d'alegria,

o ens fan tastar la por 

de mals averanys 

o de penes furtives.

AntoniTaltavull

Llindar

 

En el llindar del barranc

ja no hi creix l'herba,

les pedres punxen, fan mal,

i hi ha escorpins;

en la planura del fang

l'aigua és tèrbola,

l'ànima fosca i venal,

i llosca l'ètica.

En el llindar de la fi

el perill és real

d'una mort prou tètrica!

Tabul Bosh

Oblit

 

Després de tu, els pronoms van quedar orfes,

sense el teu cos les mans em desertaren,

els ulls em reclamaven la llum de ta mirada,

la boca s'assecà com una font abandonada;

els mots ja no hi rajaven,

els versos hi morien,

assedegats de tes besades.

La teva absència va marcir les roses.

Ara, cada diada de Sant Jordi, em regales un llibre.

I, dins les seves pàgines,

inútilment m'afanyo a buscar-te.

Tabul Bosh