Primavera

Gronxadors de la rossa infància

rínxols en l'aire de la tarda

amagades flors no nades

gelat de maduixa sobre l'herba

verdor en el plomatge

blancor en el brancatge.

Les fonts i les rodes

de les roses i les cames.

Corren els nens i les mares

juguen les nenes i els pares

I els coloms van en patinet

I els lladrucs s'enfilen als arbres.

De cop endevino que les dones

tenen en alguna part

de la seva ànima

una poma verda

d'una dolçor d'esperança

com de primavera asseguda

darrere les cortines

d'un capvespre que mai no acaba.

Tabul Bosh

Poemes ajornats

Som-hi

Ara és hora d'espalmar i pintar el buc,

de buscar companys nous per al viatge;

ara és temps d'estassar, d'aplanar l'urc,

d'esporgar el malgrà, d'altejar el paisatge.

No hem d'escoltar els corbs ni les gralles,

hem de frenar ímpetus balders,

no ens hem de gronxar en les baralles;

assetgem quimeres, voltem-les amb fets.

Mesurem els angles, pensem els temps,

derivem cap a rumbs sense deriva,

mudem la garriga en terra conradissa,

les negres nuvolades, en lleganys;

és hora de refer el nostre equipatge,

és temps d'enfortir els nostres afanys!

Tabul Bosh

Mots

 

Mud en el meu cap

joncs a dins d'un llac,

llenç al mar, amb rims,

brins d'un bosc de mag.

Coll, per un breu cost,

cards i plers de llar,

plec, amb carn de llir,

llimbs que fan molt rost.

Bec amb el que visc,

suc per lla on bec,

man en el meu circ.

Brind a dins d'un cep

pel món que no visc

trec la fel i xucl la mel!

Tabul Bosh

​

A plom

 

A plom em cauen els teus records

sobre el paper esgrogueït del temps,

dibuixen llocs que no tenen nord,

escriuen línies de traços incerts.

Confuses ombres perfilen ton cos,

llampades lleus l'esborren per moments,

no sé encara si ets de carn i os

o fondo esquinçall dels meus pensaments.

Els mots que escric no troben el seu lloc,

els fas anar de bòlit, innocents,

no volen ser poema, tenen por

del pes tan poderós del teu present:

encara que jo els digui que ets record

no em creuen, estimada, mai absent!

Tabul Bosh

Quivull

 

Jo no som elogista, ni de mi

ni de ningú, no som propagandista,

el meu nom no va a missa de ningú,

no estic en cap travessa ni cap llista.

Jo no som ambaixador de cap lloc,

no formo part de cap imaginari,

ningú no encén per mi flama ni foc,

no estic en cartell, no tenc escenari.

Tanmateix, rajo arreu, bufo per tot,

cremo el ferro, m'allito amb les deesses;

als ocells, els dic, del seu cant, els mots;

i a les bèsties, el zel de ses bestiesses;

jo ho som tot i no som res, som el déu

de jo mateix, som qui vull, sense disfresses.

Tabul Bosh

Si

 

Si som capaços d'apelfar la ràbia,

si amb aigua clara esbandim les raons,

si esbarzerem els camps que ara ens separen

potser algun dia podrem refer els ponts.

Cal esbrinar els embulls de la filassa,

cal seure a taula per parlar del món

i de la gent que hi viu, i les paraules

han de ser eines per fer-lo millor.

Si som valents per escurçar distàncies,

si anem a Mart a cercar-hi futur,

faríem bé de donar importància

a una entesa, més que a un tumult.

Si som capaços d'apelfar la ràbia,

si som cavall, i no ase ni mul.

Tabul Bosh

Aterrit

 

M'atemoreix tanta atenció a l'atac

tantes dreceres cap a la infàmia,

ataquinats dins un tren desbocat,

ataüllant foscors i desgràcies.

Em té aterrit aquest vell obsedit,

aquell màntic que prediu el desastre,

aquell sapastre que sempre és més ric,

aquest ministre que sempre ens enganya.

L'hora foscant ja no és a les nits,

ara tothora el sol se m'amaga,

temo que el món acabi rendit

i perdi a la fi aquesta batalla;

qui juga amb foc en un polvorí

segur que acaba saltant pels aires.

Tabul Bosh