Tant és

 

Tant és el xàfec com la ploguda,

tant és la pera com la perera,

tant és la roca com l'arenal.

Tant és la murga com la trompeta,

tant fa la saca en el magatzem

com el bitllet en la cartera.

Tant fa la truita en l'entrepà

com l'allioli en la gibrella,

tant és la teta com el mugró,

tant és el mascle com la femella!

Tabul Bosh

Constància

 

En el dia d'avui, disset de maig

de l'any dos mil divuit,

a les dinou i cinquanta-vuit,

o, el que és el mateix,

a un parell de minuts

perquè siguin les vuit del vespre;

assegut en un sofà

on descanso els peus

i recomponc l'ossada,

en ple ús de les meues

facultats renals

declaro que:

U: Els mussols verds, taquen.

Dos: Els poriols secs, piquen, si es toquen.

I tres:

Que el mateix els passa

als cards.

I també a algunes podrides pàtries

que creixen

en alguns camps.

Tabul Bosh

Primavera

Gronxadors de la rossa infància

rínxols en l'aire de la tarda

amagades flors no nades

gelat de maduixa sobre l'herba

verdor en el plomatge

blancor en el brancatge.

Les fonts i les rodes

de les roses i les cames.

Corren els nens i les mares

juguen les nenes i els pares

I els coloms van en patinet

I els lladrucs s'enfilen als arbres.

De cop endevino que les dones

tenen en alguna part

de la seva ànima

una poma verda

d'una dolçor d'esperança

com de primavera asseguda

darrere les cortines

d'un capvespre que mai no acaba.

Tabul Bosh

Poemes ajornats

Som-hi

Ara és hora d'espalmar i pintar el buc,

de buscar companys nous per al viatge;

ara és temps d'estassar, d'aplanar l'urc,

d'esporgar el malgrà, d'altejar el paisatge.

No hem d'escoltar els corbs ni les gralles,

hem de frenar ímpetus balders,

no ens hem de gronxar en les baralles;

assetgem quimeres, voltem-les amb fets.

Mesurem els angles, pensem els temps,

derivem cap a rumbs sense deriva,

mudem la garriga en terra conradissa,

les negres nuvolades, en lleganys;

és hora de refer el nostre equipatge,

és temps d'enfortir els nostres afanys!

Tabul Bosh

Mots

 

Mud en el meu cap

joncs a dins d'un llac,

llenç al mar, amb rims,

brins d'un bosc de mag.

Coll, per un breu cost,

cards i plers de llar,

plec, amb carn de llir,

llimbs que fan molt rost.

Bec amb el que visc,

suc per lla on bec,

man en el meu circ.

Brind a dins d'un cep

pel món que no visc

trec la fel i xucl la mel!

Tabul Bosh

​

A plom

 

A plom em cauen els teus records

sobre el paper esgrogueït del temps,

dibuixen llocs que no tenen nord,

escriuen línies de traços incerts.

Confuses ombres perfilen ton cos,

llampades lleus l'esborren per moments,

no sé encara si ets de carn i os

o fondo esquinçall dels meus pensaments.

Els mots que escric no troben el seu lloc,

els fas anar de bòlit, innocents,

no volen ser poema, tenen por

del pes tan poderós del teu present:

encara que jo els digui que ets record

no em creuen, estimada, mai absent!

Tabul Bosh

Quivull

 

Jo no som elogista, ni de mi

ni de ningú, no som propagandista,

el meu nom no va a missa de ningú,

no estic en cap travessa ni cap llista.

Jo no som ambaixador de cap lloc,

no formo part de cap imaginari,

ningú no encén per mi flama ni foc,

no estic en cartell, no tenc escenari.

Tanmateix, rajo arreu, bufo per tot,

cremo el ferro, m'allito amb les deesses;

als ocells, els dic, del seu cant, els mots;

i a les bèsties, el zel de ses bestiesses;

jo ho som tot i no som res, som el déu

de jo mateix, som qui vull, sense disfresses.

Tabul Bosh