Boda a Lisboa

 

Goig en la pedra d'església, boda feliç, tan austera;

mínima festa infantil de vorera, camises de seda.

Negre va l'home, la barba, carbó, i el cabell de la núvia.

Jo, que m'ho miro de lluny en el temps, en la pedra em fonia.

Tabul Bosh

Lisboa

 

Gavina dissolta al cel de la font assetjada,

la mar tan llunyana, la set que la baixa de l'aire;

confosa, s'admira del tràngol que omple la plaça.

Lleons amb les ales esteses i llengües d'espasa

li conten batalles al sol d'un capvespre entre flames.

Tabul Bosh

Illa

 

Menorca il·luminada de pins cremants i arena,

enmig del somieig de festes i delits;

el xerrar breu, se sent cruixir la calç encesa:

tothom, amb ses avarques, passeja, ensopit.

Tabul Bosh

Dubte

 

Ara estic en l'edat del dubte;

dubto de ser, dubto d'estar,

dubto si dubtar no m'ajuda

o, si m'ajuda, com ho fa.

Dubto del mont i de la mar,

dubto del peix i del milà,

de la llebre i de la tortuga;

l'avui, em fa dubtar, poruga,

temo migrar cap al demà.

Faig i desfaig una filassa,

voldria ser un ermità

o habitar en la Gran Mançana.

Així, el Dubte és mon estat,

no l'he triat ni l'he votat,

i no sé el nom d'aquell qui el mana!

Tabul Bosh

Vacances

 

He enviat els meus pensaments

a un llarg campament d'estiu;

faré versos de pantalons curts,

camisetes fresques i menorquines;

moltes estones, davall un pinar,

les cigales em donaran la rima.

Sense rems deixaré ma barca

que em dugui, cap al poema, a la deriva. 

Tabul Bosh

Llegir poesia

 

Llegir poesia és com morir

i tornar a la vida,

és fer un pas al buit, suspès en l'aire

com la fulla a l'arbre.

Llegir poesia és com no sentir

ni foc ni ferida,

és obrir-se el cap a cops de destral

com una avellana.

Llegir poesia és ser opcional

com les margarites,

és ser o no ser, és una qüestió

de morir o viure!

Llegir poesia és com gaudir

del sexe amb un àngel,

és com fer l'amor penjat d'una lira,

és estar en gràcia.

Llegir poesia és existir

en una altra vida,

beata pots ser, o una mala puta,

verge o llibertina.

Tabul Bosh

Musa

 

Has esperat la nit per somniar-me;

vestida anaves d'heura i mareselva,

i jo, paret mitgera d'una tanca, 

jugava amb tu, abril, quan em saltaves.

Amb els teus peus jugava, de dragó, 

i amb tes cames de seda, que em pujaven,

i amb els teus dits, i amb el teu eriçó,

que explorava les meves escletxes .

Em recitaves sonets de Neruda,

i en murmuraves de Joan Margarit;

em calculaves la meva estructura,

bevies l'alba amb copes de vi.

Per quins camins has vingut a saltar-me?

Amb quines claus m'has oberta la nit?

Tabul Bosh