Platges verges

 

(Petit homenatge a Josep Maria de Sagarra)

Platges verges, on anau,

d'arenes blanques i netes,

malnats us han fet un frau

de turistes amb xancletes,

platges verges, on anau?

Platges verges de l'antany

de quan hi anàvem a vega

i hi nedàvem a l'estany

de ses aigües de turquesa,

platges verges de l'antany.

Platges verges, dolç repòs,

vora la barca que passa,

del paradís n'éreu tros,

oblit de pors i mancances,

platges verges, dolç repòs.

Platges verges, soledat,

desig en hores calentes,

d'amors, terreny adobat,

de viatges i quimeres,

platges verges, soledat.

Platges que dèieu adeu 

al llagut i a la gavina,

del Mont, la Mare de Déu,

des del Toro us beneïa,

platges que dèieu adeu.

Platges verges del meu cor,

al pinar s'adorm la tarda,

les cigales canten fort,

el seu ressò em fa basarda,

platges verges del meu cor.

Platges verges on anau,

verges que fóreu un dia,

encar que no torneu mai,

feu-nos sempre companyia,

Platges verges, on anau?

Tabul Bosh

Seuva

 

És negre i groc, l'animal,

la ciutat no vol que marxi;

tant caminar, els peus fan mal:

tothom vol que torni el taxi.

Tant Uber com Cabifay

volen viure a la seuva

barallant-se amb en Tarzà;

criden: "També és casa meuva!"

Tabul Bosh

Deu

 

Els nostres deus no tenen barba ni tenen ales

no són en temple, no tenen tron ni amples sales.

Els nostres deus no són al cel, no beuen vi

no tenen fills, no són colom, ni esperit.

Els nostres deus no tenen mare ni cap muntanya

no són infern ni paradís, no fan cucanya.

Els nostres deus som jo mateix, cada matí:

som la promesa d'un dia nou, net i polit.

Tabul Bosh

Blanc

 

Jo no et voldria per no res

com si fos una dona exprés

que es contracta sense papers

per una feina i res més.

Jo no et voldria com imprès

a una tinta i del revés,

com un compte sense diners

com un ara sense després.

Jo no et voldria per no ser,

no et voldria per no saber

si no voler-te no em convé.

Jo no et voldria per no res

com un acte que no té verb

o un planeta sense univers.

Tabul Bosh

Conhort

 

Si no saps tocar el banjo, conhorta't amb la ploma,

si t'ha fet fora el banc, conforma't amb un sac.

Si a mà no tens cistella, t'ompliràs la faldada,

cerca l'ombra dels arbres si has perdut el barret.

Les vinjolites volen perquè no en tenen altra,

el croissant té una forma que mai no canviarà;

tu no ets un croissant, ni tampoc vinjolita,

només ets un poeta sense desodorant,

una piga en el cos d'una dea venal.

Si no vas cap al nord, el sud t'hi portarà,

si no tens un camí, no et creixeran les cames;

has d'estar disposat a la carn o al rumbell,

t'has de fer d'esquirol quan estiguis de vaga.

Has de morir en vida, t'has de viure la mort.

Tabul Bosh

Homenatge

 

(Petit homenatge a Ars, de Víctor Obiols)

El dir les paraules en vers

com qui inventa un jardí

no sé si conforta o és pervers.

Tanmateix, per mi, és respirar

o és parlar a mi mateix,

o a vosaltres, d'alguna cosa.

Creients o no creients,

curiosos, obscens,

altres lectors ens observen

des de la trinxera.

I tu, engendres signes i pàgines

que, per obra del temps,

seran enigmes

o foteses. De vegades,

plaents missatges.

Sembrar versos, retallar-los,

silvestres, refinats,

és poc? És molt?

Més valdria amagar-los,

com un jardí encantat?

Tabul Bosh

Joventut

 

He llucat des de l'escullera

una dona amb la pell ardent,

i m'ha vingut al pensament

el teu cos quan tan jove era.

Ancorat en belles quimeres,

tu eres la mar i jo el vaixell,

tu eres l'arbre i jo l'ocell

que et cantava cançons rameres

que es gronxava en tes ones feres,

oblidat de que ja som vell!

Tabul Bosh