SONET AFÒTIC

Escopiré la fòbia que m'agrisa els sentits,

escanyaré la llum que m'afua la vida.

El pou d'aigua cremant que m'inflama la ferida

té corall d'un mar llosc que bifurca camins.

Desparaula'm! Que l'eco cridi antics viatges

lluny de l'udol voraç del llop i la boirada.

Desparaula'm i, amb sang, allunya'm de la urpada

feréstega del bosc que em reté com a ostatge.

Muda'm els mots per llamps, crema'm signes adversos!

Desparaula'm de proses, desparaula'm de versos!

Que retroni la lira dalt un cel de cristall!

Contra el vent que revifa les cendres del fogall

crido: faig al silenci un sonet d'homenatge.

Desparaula'm! O forja'm amb foc d'un nou miratge!

Tabul Bosh

POTSER

 

I així tots els dies

Al seu lloc no hi era, n'estàs segur.

Has començat a buscar-lo per tot;

has regirat calaixos, capses, hores.

I no l'has trobat. Has recorregut

moviments, gestos i tics, i tampoc.

Has desfet camins, refet pensaments,

has obert parèntesis tancats,

has descosit ferides.

S'hauria aferrat en algun record

recent pintat?

Has anat a la fruiteria i l'has buscat

en la dolçor del raïm, en la passió

d'una figa, en el silenci dels nous.

Una dona amb un vestit desgastat,

un home vell amb barba de molts dies 

i una mare que feia olor de llet,

t'han dit, a la seva manera, que no hi havia entrat.

T'has assegut a beure una mica de sol 

en un parc. I tampoc.

A la biblioteca has repassat

totes les lleixes i totes les fitxes 

de tots els llibres. Res. T'has acotxat

en una butaca, on t'has condormit.

Si ha vingut, que no n'estàs segur,

en el teu somni improbable, 

ha tornat a marxar. 

I així tots els dies.

Tabul Bosh

Amor o mort

Malgrat les onades i la mar vella,

avui he nedat sense defallir.

Uns nous miratges he seguit

per daurats vinyars, esplèndides eres.

He tret, retut, pedregam i llenasca

del meu camí, tan esquerp i adust.

Ostatge de vents i paraules visc

en dies absents, entre parets blanques.

He de creuar la fosca, lluna nova;

arena eixuta, eixorca de mar,

he d'esperar l'onada de l'Amor.

O el peu descalç de la Mort. 

Tabul Bosh

Ítaca

Havies ancorat el vaixell Antull

però una ventada te l'encallà

en un imprevisible escull.

(Cap grumet te n'assegurà el timó).

Balanceig concèntric, constant de dubtes

ens mareja l'orgull

i en volem fugir, de tan alta mar.

La maroma ens tiba el viatge

tot resseguint les onades del viure.

I aquella travessia que comença

amb dofins saltarins

va minvant els salts i les cabrioles.

I cap al tard encalla en ínfimes

platges, solitaris camins.

I el sol es pon, a l'oest d' Ítaca.

Tabul Bosh

Déus

De tot, hi haureu, de tot: dolor i delit,

record i oblit, pluja i vent, i sequera.

L'amor dóna amor, la mort, el morir.

De tot, hi haureu de tot: brunzir d'insectes

entre l'onejar de l'espiga, sol

i tempesta, llamps i trons, dol i festa.

De tot, hi haureu de tot: vell és l'ahir

el demà serà nou, bell, farà via.

L'amor dóna amor, la mort, el morir.

Tabul Bosh

El gran tiberi

Quan deixa en repòs les coses, la nit,

i tens aquella sensació estranya

que tots els estels ja s'han extingit

i que ets el darrer gat de la gatada.

 Quan baten les ales tots els silencis

envers aquell món fal·laç i oblidat,

llavors, algú cuina en el veïnat

un relat exquisit de sexe, un tiberi.

«En una trama viva fem l'amor.

Postures provem, perdem el senderi,

les pells enfilen fils de passió.

Amants, en fem, de tot aquest silenci,

un àpat de desig entre els llençols,

un conte mai finit, el gran tiberi!»

Tabul Bosh