Malgrat les onades i la mar vella,
avui he nedat sense defallir.
Uns nous miratges he seguit
per daurats vinyars, esplèndides eres.
He tret, retut, pedregam i llenasca
del meu camí, tan esquerp i adust.
Ostatge de vents i paraules visc
en dies absents, entre parets blanques.
He de creuar la fosca, lluna nova;
arena eixuta, eixorca de mar,
he d'esperar l'onada de l'Amor.
O el peu descalç de la Mort.
Tabul Bosh
