Havies ancorat el vaixell Antull
però una ventada te l'encallà
en un imprevisible escull.
(Cap grumet te n'assegurà el timó).
Balanceig concèntric, constant de dubtes
ens mareja l'orgull
i en volem fugir, de tan alta mar.
La maroma ens tiba el viatge
tot resseguint les onades del viure.
I aquella travessia que comença
amb dofins saltarins
va minvant els salts i les cabrioles.
I cap al tard encalla en ínfimes
platges, solitaris camins.
I el sol es pon, a l'oest d' Ítaca.
Tabul Bosh
