Res no vals

Retens la certesa que has de morir

com qui reté un ostatge de cartró

i no en pot demanar ni un trist rescat:

ningú no paga pel que res no val.

La teua vida té aquesta condició:

només tu n'ets inútil fiador.

Tabul Bosh

Pinyols

No hi caben més paraules dins el passat.

Cal que de les vellures en fem un foc ben viu

fins que no en quedi res, ni tan sols fum.

Car tal volta hem donat excessius cops 

a l’esperança, i l'hem feta malbé,

com una fruita macada.

Potser ha arribat el temps d’altres collites,

de mossecs més mesurats.

Perquè el vernitxols afamats

ja no troben sinó pinyols lliscosos.

Tabul Bosh

Els carrers i els bars

                                                 
(De com érem nàufrags pels carrers de Ciutadella 

i provàvem de salvar-nos agafats a les taules dels bars.)

Uns carrers esventrats pels delubins,

Sant Pere d'Alcántara i Sant Isidre,

i sa Quantramurada, passatgera,

i sa plaça des Pins, i sa des Born,

i ses Voltes perdudes, ses Palmeres,

Sant Nicolau, heures, i es Castell, pedres,

i es Camí de Maó, i es Molí Vell,

i dalt sa Muradeta, marinera,

i enmig des Pla, joiós recer de festa:

els nostres vells carrers de Ciutadella!

Els bars on salvar-nos, sobre les taules,

del naufragi, rebecs, entre ginebres

i ducados, i gots de coca-cola,

i cacauets, i pipes, i cerveses,

l'Imperio, caduc, de dues portes,

i Reno, de tresillos i mampares,

davant ses Persianes, rebentades,

i es Forat, d'en  Peter, i es Balear,

sa Figuera, ses Porgueres, sa Clau

i l'Hogar del Pollo, davant Sant Pere:

els bars, les nostres aules,  el nostre cau!

Tabul Bosh

Qui

Qui ocuparà el tron de ferro dels vint-i-vuit regnes. 

Qui serà el guardià de la nit del corral del brau. 

Quin malèfic guiarà la mà del justicier del castell de la nit. 

Qui clavarà l'espasa en la roca i qui la'n desclavarà. 

Qui beurà del calze del sacrifici. 

Qui rebrà les quaranta monedes de la traïció. 

Qui es casarà amb mòmia. 

Qui ens guiarà fins el cancell de la llibertat?

Tabul Bosh

Cançó d'amor vençut (Variació d'un sonet de Gabriel Alomar)

Escrius al vent -palmell de l'esperança-

escrius al mar -palmell del teu destí-

d'amor ferit, estrofes nuvolades,

d'amor vençut, estrofes de l'oblit.

Si la cançó es perd dins la boirada

del fred hivern o del plujós brogit,

davallarà amb els rius de les teulades

una tristor vessada en l'infinit.

D'aquella flor del sol enamorada

serà lluent, encara, la mirada,

com la dels ulls que vaguen pels records.

I misterioses queixes, fondejades

en l'oceà profund de les ventades,

esquivaran el repte de llur mort. 

Tabul Bosh

Insomni

La lluna has vista, blanca, sortir amb el tall fi

somnis buscant, vida prenent, sens distingir.

Eternament distreta, nua de seny o farta,

la nit, a s'hort  d'en Toni, es cansa d'esperar-te,

i t'ha rosegat la pensa del cos, que son no vol.

Al teu voltant, la calda del mes de juliol

hi posa pits de fembres, que jauen a l'arena,

i confons l'estelada amb mugrons de sirena,

i al cel se't representen escenes de guinyol

i sensuals requestes a sobre d'un llençol.

La lluna estén els braços. Quan la mirada afues

et mostra unes petjades sobre camins de fulles.

Si dins la fosca escoltes, hi sents alens secrets.

La lluna plega els braços i veus que et fa l´ullet...

Et sobta, ran de nuca, un frec. I t'entregires.

La nit et demana el bitllet. Sospires.

Tornes al llit. Et remou un calfred

i sents un remor de rodes, un vent

que treu guspires.

La lluna has vista, blanca, sortir amb el tall fi

somnis buscant, vida prenent, sens distingir.

Eternament distreta, nua de seny o farta,

a l'hort adormit es cansa d'esperar-te,

i t'ha rosegat la pensa del cos, que no vol son.

Al teu voltant, la calda del mes de juliol

et mostra caus de dones als forats de la terra,

i confons l'estelada amb esguards de sirena,

i al cel se't representen escenes de guinyol

i sensuals requestes a sobre d'un llençol.

La lluna estén els braços. Quan la mirada afues

et mostra unes petjades sobre camins de fulles.

Si dins la fosca escoltes, hi sents alens secrets.

La lluna plega els braços i veus que et fa l´ullet...

Et sobta, ran de nuca, un frec. I t'entregires.

La nit et demana el bitllet. Sospires.

Tornes al llit. Et remou un calfred

i sents un remor de rodes, un vent

que treu guspires.

Tabul Bosh

Ser o no ser

La drecera que prens, ser o no ser,

és remorosa, i hi cau un aiguat.

Se t'hi encloten els mots en fang i paper,

per camins oberts a cops de teclat.

El solatge en la tassa de cafè,

l'engruna dolça, la menja de sal,

el mirall de l'alba, el mossec

a l'encès mugró d'un castell, l'assalt.

Les caparrudes fulles de l'ànima,

la tardoral girada, el suculent pastís

d'uns versos sense gramàtica.

que et menen a un poètic destí.

I et preguntes tothora

si et durà a veure el que mai no has vist

o al no-res d'una timba seductora.

Tabul Bosh