La lluna has vista, blanca, sortir amb el tall fi
somnis buscant, vida prenent, sens distingir.
Eternament distreta, nua de seny o farta,
la nit, a s'hort d'en Toni, es cansa d'esperar-te,
i t'ha rosegat la pensa del cos, que son no vol.
Al teu voltant, la calda del mes de juliol
hi posa pits de fembres, que jauen a l'arena,
i confons l'estelada amb mugrons de sirena,
i al cel se't representen escenes de guinyol
i sensuals requestes a sobre d'un llençol.
La lluna estén els braços. Quan la mirada afues
et mostra unes petjades sobre camins de fulles.
Si dins la fosca escoltes, hi sents alens secrets.
La lluna plega els braços i veus que et fa l´ullet...
Et sobta, ran de nuca, un frec. I t'entregires.
La nit et demana el bitllet. Sospires.
Tornes al llit. Et remou un calfred
i sents un remor de rodes, un vent
que treu guspires.
La lluna has vista, blanca, sortir amb el tall fi
somnis buscant, vida prenent, sens distingir.
Eternament distreta, nua de seny o farta,
a l'hort adormit es cansa d'esperar-te,
i t'ha rosegat la pensa del cos, que no vol son.
Al teu voltant, la calda del mes de juliol
et mostra caus de dones als forats de la terra,
i confons l'estelada amb esguards de sirena,
i al cel se't representen escenes de guinyol
i sensuals requestes a sobre d'un llençol.
La lluna estén els braços. Quan la mirada afues
et mostra unes petjades sobre camins de fulles.
Si dins la fosca escoltes, hi sents alens secrets.
La lluna plega els braços i veus que et fa l´ullet...
Et sobta, ran de nuca, un frec. I t'entregires.
La nit et demana el bitllet. Sospires.
Tornes al llit. Et remou un calfred
i sents un remor de rodes, un vent
que treu guspires.
Tabul Bosh
