Ara coneixem un camí dins noltros;
uns arbres hi poblen el bosc del temps;
d'altres, insinuen una altra via.
Ja sabem que la soca prohibida
traurà tanys amelats, dolços moments,
però seguirà sent, en el fons, vida.
Tanmateix, estimar és tan simple,
i t'he estimat, i ara m'enfervoresc
i conjur amb rims les meves temences.
Ens recordarem, com arbres caiguts ,
i els nostres llavis sabran llur altesa,
de quan no eren llavis, sinó llum.
Tabul Bosh
Sóc un home. Sóc un home i la foscor em fereix.
I és fonda la vida i potser hi sóc presoner.
A les nits no dormo perquè no sé on sóc.
Sóc un home. Sóc un home, només.
I puc dir que això que sento és com arrossegar
un gemec o una tristesa de granit.
Perquè sóc un home només. O un batec
d'esperança molt llunyana. Sóc, un home.
I ara prego: no delatis, dona
la conspiració que fa el meu desig
sota l'encesa flama del teu cos.
Ho faig amb la certesa de ser
un home, un home només.
Pots sentir el meu crit?
Tabul Bosh
Que no fem ja l'amor gras
sota aquell arbre, ma vida,
sense mots ni matalàs,
sense doldre ni pastilla?
Barrinem sense domàs
-que el nostre jaç emmetzina-
com la truja i el marrà,
com el gall i la gallina.
Deixem ciències, consultoris,
bocabadem els dimonis
folgant en el nostre cau.
Entre la tova fuixarda
fem com la vaca i el brau,
sense goma ni basarda:
home i dona, fem un clau,
una grassa barrinada!
Tabul Bosh
Si et treies el vestit, dona nua,
eres el somni de l’illa immortal,
la terra cremant dels dies d’estiu,
eres temps mític fora les muralles,
eres aire fresc, ombra d’una font.
Eres l’estrella que surt a la tarda
enllà l’horitzó d’una gran tempesta.
Eres llum de dea sense la vesta,
si et treies el vestit, eres tan alta!
Tabul Bosh
De la guspira d'un raig de llum
en neix l'estelada que l'etern il·lumina.
I en un sol instant, hi veus el riu
de tota la vida:
el pit de la mare,
els braços del pare,
cateua, i el poble;
el primer bes,
el sol sobre l'herba;
els amics,
els llibres,
els ponts
vers altres ribes,
els dolços fats,
els ritmes nous,
els Beatles,
De la guspira d'un raig de llum
en neix tota la vida!
Tabul Bosh
Feres blanc en un pensament eixordador,
en un desert sense oasi ni pou,
eres una minúscula partícula.
Foradaves esculleres,
t'empassaves el brou del mar,
un far atavellava estovalles al somni
en la taula fosca d'un antull immoral.
I bevies el got d'un desig indeleble.
I un dubte surava en la platja del teu cos.
I les esponges et llepaven les ferides.
Feres el cim d'un punt negre:
sens pietat:
Les imatges eren una ruera
d'inútils fatics,
com un calidoscopi desbocat .
Tabul Bosh