dijous, 11 de novembre del 2021

Tanmateix






Ara coneixem un camí dins noltros; 

uns arbres hi poblen el bosc del temps;

d'altres, insinuen una altra via.


Ja sabem que la soca prohibida

traurà tanys amelats, dolços moments,

però seguirà sent, en el fons, vida.


Tanmateix, estimar és tan simple,

i t'he estimat, i ara m'enfervoresc

i conjur amb rims les meves temences.


Ens recordarem, com arbres caiguts ,

i els nostres llavis sabran llur altesa,

de quan no eren llavis, sinó llum.



Tabul Bosh




Hores

  Hores     Hi ha hores que   són com els trens, que travessen unes terres ermes, que s’endinsen en boscos carregats de   paraul...