Ara coneixem un camí dins noltros;
uns arbres hi poblen el bosc del temps;
d'altres, insinuen una altra via.
Ja sabem que la soca prohibida
traurà tanys amelats, dolços moments,
però seguirà sent, en el fons, vida.
Tanmateix, estimar és tan simple,
i t'he estimat, i ara m'enfervoresc
i conjur amb rims les meves temences.
Ens recordarem, com arbres caiguts ,
i els nostres llavis sabran llur altesa,
de quan no eren llavis, sinó llum.
Tabul Bosh