Estimo hores, dies, anys, segles.
Estimo espais i temps infinits.
Estimo llocs a la intempèrie,
guspires, cossos, estels, focs.
Estimo la vida i la temptejo immensa,
la faig instant únic, la sento com un desig eufòric d'albes.
Estimo la llum i l'arrossego cap a la mort,
i açò em causa grans ferides.
Però tenc sort: en la paraula hi peixo esperances.
Tabul Bosh
