Furtiu ja és el record, dòcil
a la malvestat del temps.
Però l'escriptura, lentíssima,
esdevé en mars sense horitzons
i en rius sense riba.
Les fulles es baden, febrils,
a la llum esfilagarsada:
la nuesa del teu cos,
dolçor incorregible,
goig ja absent de tot,
silents gotes en la teva pell audibles,
pluja de temps que dreça el record.
Tabul Bosh