ou, poma, avellana i castanya

En la closca closa d'un ou de gallina

hi veig una truita; a taula em convoca.

La poso en el plat i, amb una forquilla,

la faig volar cap a la meva boca.

Una poma lluent truca a la porta;

enfornada o crua, la menjaria;

amb salsa, amb pa amb oli o a la romana:

la perla, de l'ostra, li donaria.

Dins una avellana hi tinc l'escriptori,

sojorno a voltes dins una castanya.

Si allò que menjo no és il·lusori

allò que escric em fa venir gana;

em fa salivera escriure poemes,

m'hi passo dies remugant paraules!

Tabul Bosh

Intermitències

Amb un martell i un ganivet de cuina

un home pot atemorir un món,

pot tallar braços a homes i dones,

de casa d'un déu en pot fer presó,

 sota ses pedres privar-los de moure's.

Un cotxe desbocat per l'avinguda

fa recular segles la humanitat,

l'aboca a la foscor i a la barbàrie,

als temps en què els rius eren un fangar,

i regnava a la Terra el Dinosaure.

Pels cabells agafem la intel·ligència,

 l'ofeguem en un mar mai explorat

i vestim la moral amb indecència,

de la mentida en fem post veritats;

l'Estel que ens guia, ai las, fa intermitències!

Tabul Bosh

Pinyols

No hi caben més paraules dins el passat.

Cal que fem de les vellures, un foc ben viu

fins que no en quedi res, ni tan sols fum.

Car tal volta hem donat excessius cops 

a l’esperança, i l'hem feta malbé,

com una fruita macada.

Potser ha arribat el temps d’altres collites,

de mossecs més mesurats.

Perquè el vernitxols afamats

ja no troben sinó pinyols lliscosos.

Tabul Bosh

Cap foradat

Escatinyes les portes amb les potes,

com un llop famolenc o com un gat;

com l'escorça que abraça la pomera,

com el vent que s'escola pel terrat.

Et distreu barrejar-te tots els dits

amb la gemma de l'ou de les paraules

i guarir, com un metge, els neguits

amb toixos sucs i amb ungüents de barjaula.

En el cap una línia banal

et separa el real de bells misteris,

et rampillen les quimeres, quan cal,

t'entabanen amb fum de privilegi.

Et pernocten als dits i en els forats,

t'interroguen el cos amb sortilegis.

Com l'eclipsi que et tapa la raó

forfollar les paraules et fa gràcia.

Al teu cap foradat de poesia

hi entra la llum d'un món inabastable.

Tabul Bosh

He fet una camamilla sense got

He penjat una paraula sense marc

He clavat un quadre sense clau

He matat, d'un tret, un mot sense cap.

He sentit que deia allò 

que

he

es

crit.

I no he dit que sentia allò

que 

fe

ia.

Ara me'n ric 

un bon grapat 

I encara 

no m'he acabat

de treure 

el

pi

xat

de

la

bu

fe

ta!

Tabul Bosh

A UNA PATATA

He sermonejat una patata

que tenia els ulls humits,

li he dit que fregir-la em costa oli,

que m'engreixa les venes,

n'emboteix el trànsit.

I que patatim patatam;

l'he deixada en el rebuig,

la patatona meua,

amb els ulls ben podrits

plorant com una magdalena

cridava:

Que vaig a l'orgànic!

Tabul Bosh

Correspondències

Miro a cada passa la vida que em distreu,

i provo de sentir els ecos d'altres dies.

Veig el borbolleig de les patates fregides,

la llum que fa un enciam, el pes d'un fideu.

En una llesca de pa caic en basses d'oli,

en un munt de farina hi planto clavellines,

i les ruixo amb versos de sonets i sextines.

Tabul Bosh