Edifici

EDIFICI

 

 

En néixer vaig ocupar un solar

on edificar-me, rost pedregós.

I el vaig anar aplanant amb el pedreny

trossejat dels dies, a cops de mall

i a cops de fortuna, joc carregós.

Vaig fer dels llibres els meus fonaments

─altres no en tenia─, i sobre els seus fulls

vaig alçar columnes rostrals, 

cantons de marès,

travesses i bigues, 

 teules i pissarres, 

baranes i terrats.

I ara, aquesta casa, molts anys passats,

és la meva vida.

Tabul Bosh

 

  

Desada

DESADA

 

 

Uns versos m'han fugit aquesta nit

després d'un picapunt dins un poema.

El rascle he passat davall el llit

per veure si en restava alguna empremta.

 

Un dels mots que he enganxat anava brut

d'haver-se rebolcat per la porquícia,

i un altre que he enxampat s'ha fet el mut

darrera d’una hac esmunyedissa.

 

I uns quants d'escadussers n'he reunit

que vagaven pel pis sense premissa.

 

 

Tabul Bosh 

Estacions

 

ESTACIONS

 

 

H ha hores que van sempre

a la mateixa estació,

com trens

que travessen terres ermes o boscos

on no canten els ocells, i els arbres

no deixen passar l'aire

─hores immutables

que bateguen a cop de silencis,

hores que es compten a pes mort,

hores que es mouen

entre muntanyes i deserts

i mai no s'aturen

 a fer temps.

Tabul Bosh

 

ou, poma, avellana i castanya

En la closca closa d'un ou de gallina

hi veig una truita; a taula em convoca.

La poso en el plat i, amb una forquilla,

la faig volar cap a la meva boca.

Una poma lluent truca a la porta;

enfornada o crua, la menjaria;

amb salsa, amb pa amb oli o a la romana:

la perla, de l'ostra, li donaria.

Dins una avellana hi tinc l'escriptori,

sojorno a voltes dins una castanya.

Si allò que menjo no és il·lusori

allò que escric em fa venir gana;

em fa salivera escriure poemes,

m'hi passo dies remugant paraules!

Tabul Bosh

Intermitències

Amb un martell i un ganivet de cuina

un home pot atemorir un món,

pot tallar braços a homes i dones,

de casa d'un déu en pot fer presó,

 sota ses pedres privar-los de moure's.

Un cotxe desbocat per l'avinguda

fa recular segles la humanitat,

l'aboca a la foscor i a la barbàrie,

als temps en què els rius eren un fangar,

i regnava a la Terra el Dinosaure.

Pels cabells agafem la intel·ligència,

 l'ofeguem en un mar mai explorat

i vestim la moral amb indecència,

de la mentida en fem post veritats;

l'Estel que ens guia, ai las, fa intermitències!

Tabul Bosh

Pinyols

No hi caben més paraules dins el passat.

Cal que fem de les vellures, un foc ben viu

fins que no en quedi res, ni tan sols fum.

Car tal volta hem donat excessius cops 

a l’esperança, i l'hem feta malbé,

com una fruita macada.

Potser ha arribat el temps d’altres collites,

de mossecs més mesurats.

Perquè el vernitxols afamats

ja no troben sinó pinyols lliscosos.

Tabul Bosh

Cap foradat

Escatinyes les portes amb les potes,

com un llop famolenc o com un gat;

com l'escorça que abraça la pomera,

com el vent que s'escola pel terrat.

Et distreu barrejar-te tots els dits

amb la gemma de l'ou de les paraules

i guarir, com un metge, els neguits

amb toixos sucs i amb ungüents de barjaula.

En el cap una línia banal

et separa el real de bells misteris,

et rampillen les quimeres, quan cal,

t'entabanen amb fum de privilegi.

Et pernocten als dits i en els forats,

t'interroguen el cos amb sortilegis.

Com l'eclipsi que et tapa la raó

forfollar les paraules et fa gràcia.

Al teu cap foradat de poesia

hi entra la llum d'un món inabastable.

Tabul Bosh