AL·LOTS

Quan érem al·lots ens tiràvem pedres

i ens pelàvem els genolls jugant a mèrvols al carrer.

Dèiem batalls i llençàvem gargalls a les basses.

A l’estiu robàvem peres.

L’amo deia que ho diria als pares,

i rèiem quan ens encalçava.

Érem al·lots,  ens fotíem dels amos

i sempre dúiem les butxaques foradades

per les ganes de viure.

Per unes implacables, verdes i dolces 

ganes de riure.

Antoni Taltavull

L'atzar

L'atzar

Se'n va al matí i torna quan vol,

és el gran de milions de germans,

esclaus del seu dit, és l'amo del món, .

És l'escullera d'un port infinit,

el roig de la sang i el blau de la mar,

el vas delitós curull de no res.

De la tempesta, el poder n'és

de la quietud, n'era la fi.

De la vida i la mort, l'ham i l'esquer.

Augura i proposa:

i res no ha de complir; o si.

L'atzar no té resposta.

Antoni Taltavull

Cant General

Antany, llegia Neruda i el seu Cant General.
Les paraules, com crits, dins les mans tremolaven:
eren veus del poeta, eren queixes del mar.
I  la ment em banyaven, de versos i de platges.


Em van brotar les branques i em va créixer el desig.
No podia dormir: enfilava les hores;
 les dones hi llanguien, sotjava sos camins,
com arbre sense arrels, sos vents em feien moure.

Foner sens punteria, resquitllava destins.
No sabia, barbamec, com esberlar ses pinyes.
De tot renegava, dels mots, i dels seus sentits;
i molt a prop, el cel, inferns esdevenia.

Botit del meu temps, trescava amb la mort.
Una nit vaig tastar, del seu braç, la premuda:
i vaig saber, vermell, entre els fulls d'una flor,
el nou Cant. I llavors, vaig comprendre en Neruda!

Antoni Taltavull

                                        

Paraules

Jo conec paraules amb  paraula.

Són  correctes i precises.

Quan prometen,  compleixen.

Es fan amb els fets  Són paraules de paraula.

Si diuen “demà hi seré”, l'endemà hi són.

Si diuen “pa”, hi posen farina,

si diuen “vi”, trepitgen vinya.

Són paraules d'estar per casa, senzilles,

fetes a mida, amigues;

es donen a entendre, saben dir les coses pel seu nom.

Donen fets per paraules, 

i sentiment; us estimen.

Paraules parlades o escrites,

totes de bona llei, mai no són mentida.

Us dono paraula que són paraules exquisides,

lleials. I ben vives!

I en tenc per regalar, tantes com vulgueu;

 per tot arreu, doneu-les a conèixer,

feu que s'escampi la seva sentida!

Antoni Taltavull

Avís

Des d’ara us diré la vostra troballa

en aquests poemes. 

No hi haureu camins, ni destins,

ni consol, ni casa.

Si en traieu gaudis,

els mèrits seran vostres,

com ho són els vostres avis.

Hi sabreu bells mots llatins, 

de bon estimar,

o renecs malsonants

de molt malvoler.

I no us diran, ho heu de saber,

ni els bons ni els dolents, 

tot el que saben. 

Car les paraules són múrries i llestes,

ho amaguen tot i no diuen res

i res del que diuen ho és tot.

I riuen i diuen, i ploren i plauen.

I si jutgeu complicades ses fosques raons,

deixeu-les, feu-hi les paus.

Penseu que tots els poemes són lliures,

encara més que les paraules.

Antoni Taltavull

Estima molt

                             

             

                                   Antoni Taltavull

Escolta't

No passegis només per moure les cames.

Passeja també per obrir les finestres

del teu cor,

per il·luminar l'interior de

la teva mirada.

Quan acabis un àpat, queda't a taula.

Segueix el viatge del pa i de l'aigua

pel teu cos

per alimentar-ne cada terra,

cada casa.

Quan fineixis una obra, viu una estona

dins ella, gaudeix del seu èxit, accepta'n

els honors

que et reportarà. Amb tes lloances,

fes-la alta.

No confiïs tan sols en grans esperances.

Cultiva també, en la vida, silencis,

buidors:

les banalitats són la llavor de

grans miracles.

Antoni Taltavull