Ara i aquí
Ara ets en un temps poc amable.
Un silenci estricte t’aconsella
protegir-te de veus massa armades
de veritats explosives.
Moltes paraules t’han traït.
Ja no et queda ni un bri de tristesa.
I el glop de coratge que tens al got
és una esperança que prest t’ennuegarà.
I en un no res, el plor que et resta
en el rebost de l’ànima s’haurà marcit
com una flor sense pistil.
I només et quedaran,
Tabul,
llàgrimes de cocodril.
[Del recull Poemes a un tal Tabul]
ATaltavull
Tanques, cada vespre, les Set Finestres.
Una que s’aboca a la realitat,
una que guaita la nit més feréstega,
planúria d’un temps fosc i allargassat.
Tanques cada vespre les Set Finestres.
Una que clou la impaciència del son,
una que espera un demà d'hores tendres,
que somiarà desitjos sense nom.
Tanques cada vespre les Set Finestres.
Una que clou la luxúria del pensament,
una que, amb velada cura, et resta
les hores viscudes del compte pendent.
Cada vespre tanques ─no te'n deixes ni una─
les Set Finestres.
La Setena, la que s'aboca a l'etern,
la deixes amb un badall,
mai no sabràs dir el perquè.
Ataltavull
L’Arada
Que res no t’amoïni, deixa't caure del llit,
cada matí
com l’aigua de la sínia empesa per la mula
del teu destí,
que sigui el teu dia una dòcil constància.
Que res no t’amoïni, reprèn el teu camí,
cada matí
com l'estel que ha d'encendre la flama darrerana
del teu destí,
quan vingui aquella mort que fa temps que et té
ànsia.
Que res no t’amoïni, al cos digues que sí,
cada matí
com a la teua ànima, companya en el viatge
del teu destí,
talment com els teus ulls, cabuts inseparables.
Que res no t’amoïni, del món agafa el fil,
cada matí
i teixeix el teu temps, fes-te el vestit a mida
del teu destí
i del teu pensament, la casa més tranquil·la.
Que res no t’amoïni, i para bé l’oïda:
Primer la teva vida, que és el bou. I, després,
la pertinaç Arada: l’enterca poesia.
Retenies
el fervor que no havies de morir
com
qui reté un ostatge imaginari
i ni
un trist rescat no en pot exigir:
ningú
no es refia d’un visionari.
De la
teua vida, Tabul, tu n’eres
l´únic
fiador.
Et
pensaves que mai no et tocaria a tu,
que un
déu amic t’obsequiaria un miracle
com el del Llàtzer, sense anar més lluny.
Però
ningú no veurà tal espectacle,
de la
teua mort, Tabul, tu en seràs
l´únic
espectador
T.Taltavull
Si dormies totes les nits,
guardats tots els banals problemes
en l’arca de l’oblit.
Si et treies somnis i fats de sobre,
la pols que els havia ordit
i deixaves a un costat quimeres.
Si cantaves la cançó dels arbres
i volaves com l’ocell,
si pujaves a l’onada
del Tot i la Utopia.
Si pagaves el sensal pactat
a muses i raons,
i et foties de les mentides.
Si vots de castedat desfeies
i et follaves àngels i quimeres,
poeta maleït series.
La vida t’ho havia dit,
que molt millor és viure:
l'escriure, et vindria sobrat
T.Taltavull
No som
garneu ni garjol,
diu el
plàtan al fesol;
jo som
elèctrica i electoral,
explica
l'amanida al comensal;
se
m'ablaneix tot el greix
de la
panxa, resa el peix;
confessa
la papaia dins el plat,
enveja
tenc dels dàtils confitats;
em fa
trempar, el teu pernil,
diu un
musclo del Brasil;
a mi,
la teva figa enclaustrada,
li
respon, vermella, la sobrassada;
si
t'enfilo, et faré sang,
si em
puges, m'hauràs salvat,
repta
la forquilla a l'esclata-sangs
i a la
cullera, el galet negat.
(Aquestes,
i altres, converses
escolto
en taules disperses)
Tabul
Bosh
M'he
de comprar un nou diccionari
que
tingui mots nous i polits;
amb
ells faré un inventari
per
anar a mons que mai no he vist.
Hi
posaré la llibertat
com
una eina imprescindible
per
adobar la humanitat
per a
un futur sense impossibles.
Hi
inscriuré mots sense pàtria,
sense
valor per ser comprats
i que
repel·leixin la ignorància.
M'he
de comprar un bell demà;
començaré
per les paraules:
ja em
puc posar a estalviar!
Tabul Bosh