dijous, 30 de març del 2017
dimecres, 29 de març del 2017
dimarts, 28 de març del 2017
Els dies
Ahir, una mà,
demà, quatre dits.
Ahir, un manat,
demà, un pessic.
Fa temps, una mar,
molt prest, un gotellim.
Tot s'ho empassen els dies:
darrere el dolor, ve el delit,
al record l'encalça l'oblit,
a la pluja, la sequera,
a la ventada tenebrosa,
l'ínfim brunzir d'un insecte
entre l'onejar de l'espiga.
Ahir no és avui
i demà serà tot nou.
De la mà vindran,
de la mà se n'aniran,
i tot s'ho empassaran -rondaires revenits-
els dies.
Toni Taltavull
dissabte, 25 de març del 2017
Unha i Unh
Unha
i Unh
La
primavera ja fila
son
teixit d'herbes i flors;
Unha
i Unh ja fan barrila,
festegen enmig del bosc.
Dolça
fruita, fresca i bona,
Unha
treu del seu cistell;
aquell
ocell, mentre vola,
ja
la guaita, també ell.
I Unh en fa un tastet,
d'aquella oculta dolçor,
amb
sos llavis jovenívols.
Amb els cors en salivera,
entre pessics i carícies,
celebren, Unah i Unh, la primavera!
celebren, Unah i Unh, la primavera!
divendres, 24 de març del 2017
RÈQUIEM
Hem perdut quatre mots d'un bell poema,
dos-cents mots hem perdut d'una novel·la.
Quan passaven per un pont,
i tenien una rima,
quan travessaven un mar;
i buscaven una vida.
Hem perdut tota una estrofa,
la foscúria s'ha engolit
aquell full tan ple d'històries.
Quan passaven per un pont
i tenien una rima,
quan travessaven un mar
i buscaven una vida.
Fins quan, aquesta ignomínia...?
Antoni Taltavull
dimecres, 22 de març del 2017
ENCÀRREC
Ja
quan passis per davant aquella botiga
compra'm
un vers per aquesta primavera,
que
tingui mots vius, que m'abrigui de la pluja
i
de la fresca, i que em faci companyia
en
els moments de mala lluna.
Si
pot ser, que sigui reversible, que rimi
amb
els misteris de la vida,
amb
les quimeres, amb els referèndums;
o,
simplement, sense filar tan prim,
amb
els petits moments de cada dia.
Compra'm
també un xic de lleugeresa
i,
si els queden respostes, compra'n les millors;
d'aquelles
cultivades en antics proverbis,
d'aquelles
nascudes de llavors de raó;
i
que siguin fresques, no vulguis gat per llebre!
I
no t'oblidis de demanar un impossible,
que
sigui ben gran, que ens duri una vida;
nosaltres
ja en farem bocins, vers i possibles.
Que
et facin una nota: voldria saber
que
no t'hauràs deixat res de la meva llista!
AntoniTaltavull
AntoniTaltavull
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Hores
Hores Hi ha hores que són com els trens, que travessen unes terres ermes, que s’endinsen en boscos carregats de paraul...
-
He conegut mots enfeinats en empreses fabricants de metàfores en països remots. Rimaven sense por per la dreta i l'esquerr...
-
Ixen les paraules de la terra febrosa per on camines, com un eco de mirades, com una transparència de pètals, foses entre silencis de ...
-
Des de ben petit, jo volia ser escriptor. Al pati de ca meua hi vaig ensinistrar un moix perquè em fes de lector. Però el felí tenia moltes...