L'ÚLTIMA PARAULA

T'estic esperant, pacientment

Perquè sé que encara tardaràs

En trobaràs moltes, abans que a mi

Faràs les giragonses que ens separen

Escriuràs poemes en ma absència

No em trobaràs a faltar en el silencis

En què busques ecos de versos nous

T'esperaré, si cal, eternament

Soc l'última de les teves paraules.

TONITALTAVULL

TU

 A tu, que llegiràs algun dia aquest poema

Que entendràs cada paraula i cada vers

Que el miraràs com un estratagema

Que et gronxarà en sentiments polivalents

A tu, que tens un cos i una cara

Que tens mirada, que respires i tens seny

Que escoltes el ressò de les paraules

Quan t'entren per la boca com un vent

A tu, que colgaràs algun dia aquest poema

En les dunes d'una platja o en un plec del teu cervell.

JO

 A tu, que no llegiràs mai aquest poema

que no tens sang dins de les venes

 que ets de Mart o d'un altre planeta
 que mai no has trepitjat aquesta terra
 que et vas oblidar d'acudir a la cita
 que et vas passar de frenada
que no vas entendre el prospecte
 que ets d'una dimensió amagada
 que no figures en cap diccionari

A tu, que serem tots quan tot acabi!

NÀUFRAG

 

Què et passa ara pel cap que no tens paraules?
O sí que les tens però no t'agrada el que diuen?
Si les deixes sortir què faran, despullar-te l'ànima?
Si les retens, t'ennegriran el dia?
Què et passa ara pel cap que no et deixa pensar?
O és que els pensaments se t'han ofegat
com a gats llençats al riu, dins un sac?
Què et passa ara pel cap poeta naufragat?
No veus cap taula al teu voltant
On agafar-te, ni cap platja en la llunyania?

Tabul Bosh

BOMBES

 

Cauen les bombes sobre Síria
i jo aquí fent poemes.
Un dia les bombes seran paraules
Que no tornaran la vida a cap dels morts
Perquè hauran fet tard
Perquè no són déus
Perquè no són metges
ni són quiròfans d'hospital.
Els poemes que jo escric no serveixen
per aturar les bombes sobre Síria
Perquè són paraules,
res més. I per això faré un milió de poemes, si cal,
per maleir eternament les bombes que cauen
sobre els nens i les nenes
sobre els homes i les dones
de Síria!

TRUITA

            

Has pelat les patates com fas sempre

Amb aquell ganivet que talla que fa por.

Els has tret, tira a tira, la pell vermella

I les has esbandit sota l'aigua a raig.

I després les has tallat a rodelles

Amb aquell ganivet color morat

En acabat les has llençat a la paella

Dins l'oli bullent emborbollat.

I amb la truita dins el plat, estupenda

Has fet aquest poema ajornat.

BITS

 

Et veig el cap que  té, de front, deu dits

que van de ta ment a les meves tecles,

fan una dansa, filen un teixit,

es freguen uns als altres, sense treva,

 em piquen sense esma, fan un clic

amb el meu company de gestes.

I s'obre una finestra, un tros d'infinit,

una corrua de mots que fan gresca,

que es conformen vers a vers, bit a bit,

perquè desfilin disfressats de poema.