Hola a tots! Que qui sóc? mireu-me bé, sóc el primer.
Jo i els deu del costat gratem el cel fa un bon grapat.
Qui em frega és en John el rapinyer, prou bé que ho sé;
la gorra m'ha fotut i m'ha pispat el berenar.
Més enllà hi ha el xamós del Vallverdú, el català;
torracollons petit, però a tossut ningú no el venç:
diu que treballarà amb en Gaudí en el més alt
del seu Temple Sagrat; i jo li dic que ja m'ho pens.
El tercer és el Sam, que pinta un brot d'un riure astut
com el de les guineus: mai li doneu res per deixat;
sabrà treure'n profit, i ben aviat l'haurà venut;
tothom qui en tasta el suc ja sap com n'és d'interessat.
Aquell que mostra el tors com si el tingués de marbre fi
és en Peter, El bell; fou maniquí, i després actor;
fins que un productor el desvirgà; va venir aquí
per follar, des del cel, tot Nova York, sense patró.
El del mig és en Kane, un bon xicot, valent com pocs,
tantost que en excés; és curiós, vol el que té
davall els peus: un món per conquistar; "em faré d'or"
proclama als quatre vents, "m'admiraran". Jo, el reprenc.
El setè no el conec, va començar aquest dilluns.
A fer-se no ha trigat amb el que té al seu costat;
diríeu que en serà el seu delfí, en el futur?
(Si, abans, el nouvingut, el dret camí no li ha torçat).
Els qui fan vuit i nou són els més grans d'aquest equip:
eren aquí àdhuc abans que aquest colós de gratacels,
molt abans fins i tot que en Rockefel sortís del niu;
mireu-los: l'Àngel Blanc i l'Àngel Bru, ningú com ells.
La vida, és el primer, l'altre, la mort; si no es posen d'acord
el balanç de la fi, de qualsevol, es torcerà cap a l'abís .
Qui sap si ara mateix no es rifaran la sort
d'algun desgraciat... com jo mateix... Per cert, em dic
Narcís.
(I estic tan pet
que ja no veig
el desè ni l'onzè.
Així que, tu-ru-rú!
M'ha triat el Rei Bru.)
Tabul Bosh
