Boig per tu

         

diumenge, 12 de gener de 2014

    Avui he esperat que plogués. Vull dir que m’he atardat, en escriure aquestes ratlles. I és que aquest capvespre hem anat amb uns amics a veure el musical “Boig per tu, el musical de Sau” que fan a l’antic Studio 54, al Paral·lel, ara convertit en teatre amb el nom de Barts, Barcelona Arts on Stage, “l’espai de les arts escèniques i de la música més plural i polièdric de la ciutat: un espai per somiar”, segons es diu al web d’aquesta sala. També hi he trobat l’escrit promocional del muntatge: “Un grup de joves es troben just acabat el curs escolar, i encaren un estiu en el qual les circumstàncies els posaran enfront d’un món nou: el pas a una certa maduresa sentimental que els marcarà el futur més immediat. 

    “Amb l’excusa d’organitzar una festa d’aniversari, el grup d’amics es troben, xerren, discuteixen, riuen i sobretot canten les seves pors i alegries, els seus desitjos i, en el fons, el seu temor a avançar cap a la maduresa. Desenganys amorosos, reafirmació de l’amistat i el retrat d’una joventut que existeix i que molt poques vegades és descrita en teatre o cinema: la joventut sana i positiva, allunyada d’alcohol i drogues; la que estudia, la que cerca un lloc en la societat, la que utilitza el sentit de l’humor com antídot de la malencolia i la tristor.”

       L'espectacle m’ha agradat per la bona feina d’un grup molt jove -i tanmateix molt professional-, per la música en directe interpretada per un grup de músics, alguns d’ells components de grup Sau, sobre el mateix escenari; i m’ha agradat, sobretot, per la frescor, la naturalitat, el bon humor i el ritme narratiu que han fet que les dues hores de l’espectacle hagin embolcallat un públic de totes les edats en una mena de teranyina de goig de viure i de riure.

       Al final, el mateix Pep Sala ha pujat a l’escenari i ens ha regalat unes quantes cançons més; una dedicada al seu amic Carles Sabater, “El tren de la mitjanit” i d’altres, totes interpretades amb una força descomunal. Quina bèstia escènica, en Pep Sala! Curt, però inoblidable. Gràcies!

Tabul Bosh