dissabte, 11 de gener de 2014
Anar a Mart i no tornar: n'hi ha per guanyar-se el cel. Exactament açò. Un dels dos candidats catalans que han estat seleccionats ho ha dit: ho faig per filantropia, per fer un bé a la humanitat. Algú, després, ha insinuat que li semblava un projecte massa perillós, ara per ara. Sempre he sentit dir que, dels viatges, el més interessant i més divertit és quan en tornes i el pots explicar, amb aquell amaniment extra que sempre els fa un punt més interessant, més envejable per a qui t'escolta. Quina gràcia, anar a Mart! Però quina desgràcia no veure les cares que posen els teus amics, familiars i tot el món en ple quan expliques el que hi has viscut, les teves anades i vingudes pels deserts cremants i per les carenes pelades del planeta roig. A jo, digueu-me que estic en dejú de moltes coses, que m'hi donin de baixa. Si un dia he d'anar al cel, que me'n deixin tornar. El meu apetit sensual cap a les dones em faria viure amb molta recança una vida marciana. Entre moltes altres coses, esclar.
Tabul Bosh
