divendres, 10 de gener de 2014
Es palpa els dos testicles davant el mirall. Abans, s’ha despullat completament i s’ha mirat de dalt a baix, fins a l’alçada de l’engonal. Amb el palp pot identificar que en té un més pujat que l’altre, d’ou. És com si el que es toca amb la mà dreta, l’ou dretà, no s’atrevís a caure del tot, com si no es deixés anar completament perquè alguna cosa -temença, inseguretat, malfiança- li impedeix. Potser, però, l’impediment no és psicològic -tenen psique, els testicles?- sinó fisic. L'home recorda que ara tot just fa un any es va operar d’una hèrnia inguinal; podria ser que li deixessin l’escrot dret mal fixat? Podria ser que aquell testicle conservador, reservat, no s'hagués despertat del tot dels quaranta minuts que va durar la intervenció? Va, ou, deixa't anar, llença't! No siguis poruc, li diu. Has de ser valent, com el teu germà esquerrà! La mà de l'home prova, amb molta mesura, d'ajudar l'ou indecís. L'estira, suaument; l'amanyaga amb tendresa; li fa copets encoratjadors amb els dits, amb l'índex, el cor i l'anular. I res. L'ou dret segueix tot retorçat. No vol enfadar-s'hi; no vol forçar-lo. Prudent, decideix que l'hi consultarà al metge, i riu, murri, palpant l'ou esquerre, l'independent, lliure.
Tabul Bosh
