dimarts, 7 de gener de 2014
Sentir malvolença envers algú, és el significat que trobes al diccionari del mot esquírria. També es pot dir tírria. A alguns personatges que surten molt sovint a la palestra aquests dies els en tenc prou, d’esquírria; o de tírria. No sé si és molt democràtic, aquest sentiment meu. Entenc que tothom ha de defensar les seves idees i els arguments amb què ho faci són tan vàlids com qualsevol. Però hi ha arguments que, de tant ser esgrimits, en comptes de fer pensar, fan oi, maregen. Fan nyic-nyic, grinyolen com les frontisses rovellades d’una porta vella.
I el personatge que els fa servir, aquests arguments nocius, dia rere dia, sense modificar-los, sense posar-hi ni un bri de lubricant que els faci anar més llatins, arriba un moment que se’t fa antipàtic, quan tal volta és una persona simpatiquíssima (com diuen que ho és l’Alícia Sánchez-Camacho), arriba el moment inevitable que li agafes una tírria-esquírria monumental, quan, tal vegada, com a persona no et faria res compartir-hi taula o fins i tot establir-hi una amistat enriquidora i fructífera.
De més verdes n’han madurades.
Tabul Bosh
