Castells

dilluns, 8 de setembre de 2014

  Amb els textos que elaboro cada dia m'exercito com qualsevol persona que ho fa en una determinada especialitat o activitat; és com donar uns passos de ball o fer uns exercicis de manteniment, per comprovar que el cos es manté en un estat de normalitat homologable, sobretot pel que fa a les articulacions, al ritme. 
    Escriure, ben mirat, no és gens difícil; es tracta, com deia Mercè Rodoreda, d'anar enllaçant paraules, una darrere de l'altra, articulant-les entre si de manera que acabin sent com un cos, amb el seu cap, les seves extremitats, etc.

   També, en certa manera, és una tasca, la de confeccionar un text, que s'assembla a carregar un castell. Un  castell té tres parts, igual que sol tenir un text: la  pinya que és la base del castell; el tronc que és la part intermèdia; i el pom de dalt que són els tres darrers pisos. El text ben estructurat també té tres parts: introducció, desenvolupament i conclusió. Si les paraules són com els castellers, n'hi ha d'haver de ben diverses i s'han de complementar, s'han d'ajudar entre si.En un castell,les persones més fortes i més grans es col·loquen a baix i els més petits a dalt. El nen o nena que puja a dalt de tot es diu enxaneta. Aquesta potser seria la idea principal del text, allò que l'autor vol fer ressaltar. Com en els castells, els textos també poden carregar-se amb èxit, poden esdevenir una estructura ben equilibrada, llegida sense que el lector caigui abans d'hora,o, com passa a vegades amb els castells,poden trontollar de tal manera que acabin fent llenya, és a dir, que caiguin arrossegant cap avall l'enxaneta, és a dir,la idea principal d'aquell text.

   Bé, esper que, llegint aquest escrit - castell, ningú no hagi pres mal. 



                    Tabul Bosh