dimarts, 9 de setembre de 2014
El món, no és possible entendre'l fora de les paraules. Quan aneu a comprar la fruita, mireu-vos, per exemple, els kiwis i no els vegeu com a Kiwis, sinó com a paraules. Quan n'agafeu un penseu que, a més de les lletres que té aquest fruit -la k, les dues is i la ve doble- té una personalitat que no poden explicar només la seva pell marró, la seva polpa verda esquitxada de puntets negres i el seu cor tou i blanquinós.
No us deixeu endur per les aparences, un kiwi és molt més que aquella baia comestible de les plantes del gènere de plantes enfiladisses anomenat científicament Actinidia.
Un Kiwi és, sobretot, una necessitat de ser descrit, de ser qualificat, de ser interpretat -com si d'una partitura musical es tractés- amb una orquestra de paraules. El Kiwi no és tan sols aquella fruita de forma oval, d'uns 5- 8 cm de llargada i 4,5- 5,5 cm de diàmetre. El Kiwi no té perquè sí una pela fibrosa de color marró-verdosa, no té per casualitat la polpa de color verd brillant o daurada amb fileres de llavors petites negres que també són comestibles. No. Aquest fruit no té una textura tova i un gust característic per un antull seu, o de la mare Natura, sinó perquè així ho han volgut les paraules. Ni més ni menys.
Actualment es cultiva en diversos països especialment a Nova Zelanda, Itàlia, Xile, Grècia i França. També es cultiva a petita escala als Països Catalans. En tots aquests llocs les paraules que el descriuen, que el qualifiquen i que l'interpreten són ben diferents. Perquè el món que coneixem no l'entendríem sense les nostres paraules.
Tabul Bosh
